Ahir van jugar dos equips del Barça, però no ens els van deixar veure sencers. Els afeccionats culers i els mitjans de comunicació que no tenim plantilles d’esports excessivament llargues vam haver d’escollir entre la pròrroga i els penals de l’equip femení i la primera part del masculí. La situació va ser surrealista. Sobretot tenint en compte que tant les unes com els altres van disputar les semifinals de la Supercopa d’Espanya i, per tant, van jugar compromisos organitzats per la mateixa institució, la Federació Espanyola.
M’agradaria saber quin percentatge de barcelonistes va anar a contracorrent i va decidir vibrar amb el femení, que va acabar perdent als penals, i ‘renunciar’ als primers 45 minuts del masculí, al qual la tanda va somriure. M’atreveixo a pronosticar que va ser realment baix. I que, en les cases en què es va optar per encendre dues pantalles, a la gran hi va anar l’equip de Ronald Koeman. És una qüestió d’hàbits de consum. Acceptar la realitat és el primer pas per rebel·lar-s’hi. Perquè sí, hi ha d’haver una reivindicació després del que va succeir. És incomprensible que els dirigents de la Federació s’omplin la boca parlant de la visibilitat del futbol femení i que després siguin incapaços de preveure que el partit entre els dos millors conjunts de la Primera Iberdrola es podia decidir a la pròrroga o als penals.
Per si no n’hi havia prou amb aquesta qüestió, la polèmica arbitral en l’Atlètic-Barça també va deixar en evidència l’RFEF. Sense intenció de justificar la desfeta catalana amb qüestions que no depenen de l’equip de Lluís Cortés, la realitat és que hi va haver dos penals claríssims a favors de les culers que la col·legiada no va assenyalar. L’error va ser de l’àrbitra, és clar, però també cal denunciar que no va tenir l’ajuda del VAR que sí que hi haurà en els tres compromisos de la Supercopa masculina. Per què en una competició sí i en l’altra no? La reflexió a les xarxes de Mapi León, defensa blaugrana, ho diu tot: “Ens esforcem i treballem molt per seguir creixent. Un dia els errors afavoriran al rival i un altre dia a mi, però això no ens ajuda. No és una crítica destructiva, sinó constructiva. Només demanem que es valori el nostre esforç”.
