Any clau de la història blaugrana. Joan Gaspart havia dimitit el febrer del 2003, i el 15 de juny del mateix any els socis van veure’s avesats a triar el cinquè president de l’entitat en els últims tres anys. I per no desentonar amb aquesta tònica, el nou mandatari hauria de sortir escollit d’entre la xifra rècord de sis candidats: Joan Laporta, Lluís Bassat, Joan Majó, Josep Lluís Martínez Rovira, Josep Maria Minguella i Jaume Llauradó.
A pesar del gran nombre de candidatures, la victòria realment se la van disputar dues d’elles: la de Lluís Bassat, i la de Joan Laporta. Precisament, tots dos candidats havien acudit als comicis de l’any 2000 sota la mateixa candidatura, aleshores liderada pel mateix Bassat i que va perdre davant Joan Gaspart tres anys abans.
Durant la campanya del 2003, Laporta, exlíder de la plataforma opositora a Núñez “Elefant Blau”, va usar l’arriscada carta d’assegurar el fitxatge de David Beckham, aleshores jugador del Manchester United i que acabaria vestint de blanc. D’altra banda, Bassat, a qui els sondejos donaven com a favorit, basava la seva candidatura en la presència de diversos noms de pes com el Salvador Alemany, Miquel Roca Junyent, o el de Pep Guardiola.
La participació, en unes eleccions que s’albiraven extremadament claus pel futur de l’entitat, va ser inèdita: 51.618 socis van exercir el seu dret a vot -un 54,7% de participació, una xifra mai vista fins aleshores-, i amb un ampli marge sobre el segon, Joan Laporta es va convertir en president. Laporta va rebre 27.138 vots, un 52,5% del total, i Bassat es quedava amb només 16.412 vots (31,80%), tot encadenant la segona derrota electoral consecutiva després de caure en els comicis de l’any 2000 davant Gaspart.
Aquelles eleccions van significar també una altra xifra rècord. Laporta va aconseguir aglutinar més vots com cap altre candidat abans i es va convertir, en aquell moment, en el president més votat de la història del Barça. Fins aleshores, el rècord havia estat en propietat Josep Lluís Núñez, que havia obtingut 25.441 vots a les eleccions de l’any 1989 davant Sixte Cambra.
