Poca gent dubta del barcelonisme de Dani Alves. El brasiler està sumant la seva novena temporada en el Futbol Club Barcelona i sempre ha tret a col·lació la seva estima pel club. Ara, ha tornat per solucionar els problemes que es va trobar al lateral dret Xavi Hernández. I ho ha fet per la porta gran: en sis partits ha registrat tres assistències i el gol i la celebració icònics en el transcendental partit contra l’Atlètic de Madrid. Però fa sis estius va marxar per la porta del darrere. No ho va fer pas per la que mereixia la seva trajectòria al Barça. I ara, a través d’una publicació d’Instagram, el de Juazeiro ha volgut rescabalar això.
Alves ha començat el text amb la grandesa que sempre l’ha caracteritzat: “Puc explicar-vos una història, que per alguna raó estan pensant en desistir d’alguna cosa?”. El lateral prossegueix: “Doncs mirin, jo vaig venir aquí l’any 2008, vaig escriure bonics capítols en aquest club fins al 2016 i, per alguna raó, no vaig poder continuar aquí. Vaig marxar sense acomiadar-me, però amb una sensació que un dia tornaria”.
El jugador més guanyador de la història afirma que “vaig anar a jugar a diferents llocs, a viure diferents sensacions, però sempre amb el sentiment que tornaria a jugar aquí. Ja vaig deixar clar moltes vegades que quan vestia aquesta samarreta [del Barça] em sentia poderós i, com la vida persegueix als que persisteixen, aquí estic una altra vegada”.
I, finalment, per si amb les anteriors paraules no ha tocat suficient la fibra, ha acabat recordant que “són dies com el del vídeo [el que ha compartit, de la seva celebració al Camp Nou contra l’Atlètic de Madrid] que fan que totes les gotes de suor vessades al camí hagin valgut la pena. Aquí estic molt orgullós de mi mateix, i una vegada més segueixo insistint: tot té un preu, però tu has de tenir valor. Que sigui etern mentre duri!”. Aquesta darrera frase és la mateixa que va pronunciar en la celebració a l’estadi del doblet del 2016, i que va acabar convertint-se en un comiat.
D’aquesta manera, el futbolista ha sanat una ferida que portava poc més d’un lustre sense suturar. Alves ha tornat a Can Barça, i amb ell els somriures. Això era una de les coses que necessitava un equip que els darrers anys ha acumulat més llàgrimes que alegries. El que ha disputat contra l’Atlètic de Madrid ha sigut el seu primer partit al Camp Nou enguany, i ja s’hi va veure una afició feliç. Casualitat? Probablement, no.
