Històric, apoteòsic, exultant i mil qualificatius més. Recordin aquest dia, perquè l’explicaran a les seves netes i nets dintre d’uns anys. El que acaba de passar fa uns instants al Camp Nou és el punt de partida definitiu d’un món igualitari, utòpic i cada vegada més real. El Futbol Club Barcelona acaba de fer una oda al futbol femení, al feminisme i a la vida (5-2).
Ha batut el rècord d’assistència d’un partit de futbol femení en un matx icònic. Maneta i eliminació a l’etern rival de l’entitat -el Reial Madrid- (amb un 8-3 en el còmput global de l’eliminatòria) i accés a les semifinals de la Champions. Han passat moltes, moltíssimes coses, en l’estadi d’una institució que és més que un club per dies com el d’avui.
Primer cop, de la gran Mapi León, amb un golàs
I així ha estat des del principi. El Barça de Jonatan Giráldez era conscient de l’envergadura de la jornada i n’ha fet gala. Tant és així, que en els primers compassos de la contesa ja dominava el Madrid en joc… i en el resultat. Després de sortir a mossegar, la gran Mapi León ha marcat, sense voler, un autèntic golàs. Ha sorprès i batut Misa amb una centrada-xut des de la banda dreta. La defensa ha respost la fidelitat de la seva afició. El barcelonisme estava fent del partit una festa. 1-0.
A partir del gol el Barça ha agafat el micròfon i ha començat un monòleg. Ho ha fet mentre els aficionats i aficionades mostraven un preciós mosaic preparat pel club, que deia “more than empowerment“ (“més que empoderament”). Les jugadores del Barça demostraven l’empoderament esmentat empoderant-se de la pilota.
Tot i això, en la primera excursió blanca a l’àrea de Sandra Paños, ha arribat el primer revés. Irene Paredes ha rebutjat un xut d’Olga Carmona amb les mans, i això s’ha traduït a un penal clar que la mateixa madridista ha convertit malgrat que la portera endevinés les seves intencions. Però aquesta tessitura no ha inquietat el millor equip de la galàxia.
Al contrari. El Barça s’ha reposat i ha tornat a viure en el camp contrari. I les arribades s’han tornat a donar. Una Fridolina Rolfö molt activa ha fet mal per la banda esquerra. En una d’aquestes, ha deixat una pilota morta a l’àrea que Alèxia Putellas no ha sabut aprofitar. Per la seva banda, a la dreta, Aitana Bonmatí s’ho passava molt bé regatejant rivals. I quan les blanques intentaven fer la rèplica, es trobaven una pressió asfixiant. I quan la superaven, allà era la mariscala León. L’1-1 manava al descans, però la sensació de domini blaugrana era abismal. Barça, Barça, Barça! Festa, festa, festa!
Remuntada madridista amb un altre golàs…
En la represa, però, el Madrid d’Alberto Toril ha instal·lat la por. I és que després del gol estratosfèric de León, Claudia Zornoza ha contestat amb un encara millor. Des de quasi casa seva, ha sorprès Paños amb una vaselina de videojoc i ha posat l’1-2. Era el primer cop que el Barça rebia dos gols a casa des del 2019, però no era el primer cop que trauria a lluir la seva grandesa.
… i reacció blaugrana fugaç
I és que en un tancar i obrir d’ulls, l’equip de Giráldez ha remuntat. Surrealista! En quatre minuts, les blaugranes han fet dos gols. Primer Bonmatí, amb una passada a la xarxa, i després Clàudia Pina, amb una nova vaselina a Misa, aquest cop intencionada. Gols preciosos en una nit que a poc a poc s’anava posant el vestit de les grans ocasions. Les 91.553 ànimes al Camp Nou, incloent les de Carles Puyol i Xavi Hernández, somreien. Merescudament.
També han somrigut els déus del futbol després que la de sempre sentenciés les blanques. Alèxia Putellas, la millor de les millors, ha posat el quart amb un xut massa potent per Misa. El camp estava inclinat. Amb el 4-2, i amb el Madrid davant, s’imaginen què faltava? És de bon culer encertar aquesta pregunta.
Punt de partit i maneta al Madrid
Efectivament… faltava la maneta! En un estat d’èxtasis, les blaugranes, asfixiant les madrilenyes, no han deixat passar la seva embranzida i han arrodonit el vespre. Rolfö, un constant punyal per la banda, ha dibuixat una jugada preciosa perquè una altra escandinava, Graham Hansen, introduís a dins de la porteria la pilota.
Un gol de Graham Hansen, però també de Vicky Losada, Marta Unzué i de totes les jugadores que han passat pel Barça. I de les que passaran. De les nenes que jugaran i que ja juguen a futbol durant l’hora del pati. I que algun dia jugaran en un Camp Nou ple, d’igual forma que el primer dia que això ha passat, un primaveral dimecres del 2022. El primer pas perquè això deixi de ser històric era tenir una nit tan històrica. Molt més que una maneta, i molt més que un club. Visca el futbol i visca les dones!
