Acabar la Lliga així és deplorable, trist i vergonyós. És cert, el Barça ja havia perdut gran part de les opcions de guanyar la competició en partits anteriors i amb l’error imperdonable de la derrota contra el Granada. Ara bé, el que ha passat a l’estadi Ciutat de València contra el Llevant embruta les bones sensacions, de recuperació, que s’havien anat forjant durant tota la temporada. Els blaugranes han deixat que els remuntessin un partit que guanyaven per 0-2 al descans amb una nova segona meitat absolutament imperdonable (3-3).
Una bona posada en escena
Durant els minuts inicials del partit, el Barça ha fet tot allò que no va fer contra l’Atlètic de Madrid a la primera part del darrer duel i que va explicar l’empat final: dominar el joc. Pedri ha tingut dues ocasions claríssimes per obrir la llauna i no les ha marcat de miracle. El canari estava jugant bé i només li mancava efectivitat als metres finals. Tanmateix, si bé semblava que el partit seria un passeig culer, els minuts posteriors a les errades de Pedri han estat de domini valencià, més aviat. No han tingut cap opció clara, però han aconseguit que el Barça no estigués tan còmode sobre el terreny de joc i endarrerís línies.
El de sempre, Leo Messi, ha canviat les coses. En una acció en la qual la defensa del Llevant ha deixat que Jordi Alba rebés sol a la banda esquerra, la seva centrada, mal rebutjada, ha caigut als peus de l’argentí, que amb una semivolea ha marcat un gran gol de davanter centre. El mateix Messi ha decidit tornar a accelerar el partit pocs minuts més tard i ha vist una cursa de Ousmane Dembélé que ha aprofitat amb una gran passada. El francès, amb moltíssima velocitat, ha arribat fins a la línia de fons i ha fet la passada de la mort per a Pedri. Aquest cop, el canari no ha fallat i s’ha tret un bon pes de sobre amb un gol que semblava que sentenciava el partit.
Segona part inexplicable
Als darrers partits del Barça, sobretot després de la final de Copa, estan passant coses inexplicables a les segones parts. Per molt que els blaugranes tinguin el duel dominat i el marcador a favor, s’esborren, surten adormits al terreny de joc i desapareixen del tot. El Llevant ha començat a amenaçar de seguida, però com que hi havia dos gols d’avantatge, els de Koeman no han fet res per impedir-ho. Ara bé, els jugadors valencians no ho han perdonat tot eternament, i, finalment, Gonzalo Melero ha retallat distàncies amb un cop de cap molt mal defensat per Sergi Roberto. Només han hagut de passar quatre minuts més quan, aprofitant el desastre blaugrana, José Luis Morales ha caçat una pilota a l’interior de l’àrea i ha afusellat Ter Stegen per empatar el partit.
El Barça estava absolutament mort, de forma totalment incomprensible, sobre el terreny de joc. Amb els blaugranes totalment groguis, ha aparegut, de cop, una dosi d’adrenalina inesperada. Dembélé, probablement el millor del partit, ha aprofitat una passada a la frontal de l’àrea per batre Aitor Fernández amb un xut inaturable i les coses s’han tornat a posar de cara per als culers.
Novament, paper i actitud vergonyosa dels blaugranes. Han tornat a fer un pas enrere i han entregat el domini del xoc al Llevant. Després d’un parell d’accions perilloses dels valencians, Dest, que acabava d’entrar per Dembélé en un canvi molt difícil d’entendre, ha relliscat en una jugada defensiva i Sergio León ha caçat la centrada per tornar a empatar el partit. No hi ha adjectius per descriure el final de Lliga del Barça.
1 
