Fa 21 anys, el millor jugador del nou segle va aconseguir per al Futbol Club Barcelona un objectiu tan trist com celebrat. Rivaldo va marcar un golàs de xilena contra el València sobre la botzina d’un partit al Camp Nou, i va certificar la classificació per a la Champions següent després d’un curs molt patit. Avui, Jordi Alba s’ha vestit del brasiler. El català ha engaltat a porteria una volea de somni en la darrera jugada del matx contra el rei Betis al Benito Villamarín, per així certificar el gran objectiu del curs. L’aprovat en la recuperació. Ho ha fet després que Ansu Fati marqués en la seva segona pilota, i que Marc Bartra igualés amb l’espatlla.
El Barça s’ha vist emmirallat des del primer temps. Era el derbi del joga bonito. El Betis de Manuel Pellegrini, acostumat a dominar la pilota, ha començat esperant i ha acabat plantant cara. Els andalusos han obstaculitzat la sortida de la pilota del Barça.
Anarquia ofensiva del Barça
I els catalans no tenien mig del camp. Ni Frenkie de Jong ni Gavi han sabut desempallegar-se de les vigilàncies verd-i-blanques. I quan els catalans traslladaven la pilota al camp rival, el rival ho tenia tot ben controlat. La presència de Ferran Torres com a davanter centre ha estat una bala malgastada. Ni Memphis ni Ousmane Dembélé han trobat mai un soci fiable al centre.
El francès, de fet, ha servit la primera ocasió perillosa, amb un bon desbordament i una centrada que quasi acaba en autogol. I a partir d’això, els dos conjunts líders del futbol delicatessen s’han intercanviat cops. El primer l’ha rebut l’equip local de forma colateral, quan el seu porter, Claudio Bravo, ha patit una lesió muscular. Però això no ha importat gens… Quina aturada ha fet Rui Silva, tot just entrar! El suplent del xilè ha impedit a Ronald Araujo l’obertura de la llauna, a la sortida d’un córner, i ajudat pel travesser en segona instància.
Dins de l’intercanvi de cops, un mag ha aixecat el dit. Sergio Canales, el rei del futbol art, ha hipnotitzat la defensa blaugrana, en el marge esquerre de l’àrea. El càntabre ha guardat la pilota fins que ha detectat un buit en la frontal de l’àrea, que Guido Rodríguez ha aprofitat enviant la pilota al pal. Tornaven els fantasmes de tenir un equip rival per davant al marcador.
El combat de boxa ha continuat amb un Memphis revelat. El neerlandès, que venia de brillar al Camp Nou, també ha aixecat el dit i ha obligat Rui Silva a tornar a lluir-se, amb un d’aquells xuts de paràbola tan macos. Però aigua. El Barça s’impacientava mentre Xavi Hernández demanava calma als seus. Els catalans acabaven molt ràpid les jugades, òbviament per les ganes de marcar gol però probablement també per la por als contraatacs de l’esmentat Canales, Nabil Fekir i companyia.
En la represa del segon temps, qui ha estat a terra ha estat el Barça. Però no perquè s’hagi llençat. Sinó perquè hi ha caigut. La xerrada al vestuari ha estat en va. Han passat les mateixes coses. O millor dit, no han passat coses. Només Dembélé ha inquietat la porteria rival, aprofitant la primera errada local, en una falta d’entesa entre Guardado i Moreno. El francès ha recuperat amb un Betis desdibuixat, ha engegat la Harley Davidson i ha xutat al lateral de la xarxa.
Ansu Fati no necessita períodes d’adaptació
Les coses no funcionaven i Xavi n’era conscient. El Barça es dessagnava en els darrers metres. Mentre Ferran Torres ha fallat davant Rui Silva i Neto ha salvat un gol cantat de Juanmi, el tècnic ha revolucionat el matx. Ha canviat per complet la seva davantera. Primer, Memphis ha deixat el seu lloc a Aubameyang, i després Dembélé i el valencià han fet el mateix amb Adama i Ansu Fati.
El nen prodigi ha tornat a jugar per segon cop consecutiu després de la seva recuperació… i ha tornat a marcar! En la segona pilota que tocava! Després d’avisar, no ha perdonat. Ha rebut una centrada de Jordi Alba, al balcó de l’àrea, i quan tres rivals han arribat a pressionar-lo ja era massa tard: Fati havia col·locat la pilota el més lluny possible de Rui Silva. La resurrecció blaugrana succeirà quan el vol del jove fènix per fi s’estabilitzi.
Ara, però, ni resurreccions ni pebrots. Perquè instants després, el Betis ha tret a col·lació la manca de caràcter blaugrana. En un servei de falta lateral sacat a la perfecció per Fekir, Marc Bartra ha igualat el matx. I ho ha fet amb un gol a l’estil Carles Puyol. El català ha arribat corrent des de casa seva i ha complert la llei de l’ex per batre Neto, amb un gol que esdevenia vital per als andalusos. I és que encara tenen opcions per entrar a la Champions vinent, si bé van cinquens.
Jordi Alba es vesteix de Rivaldo
Allà, el Barça, a qui l’empat no perjudicava pas, s’ha tornat a mirar al mirall. Aquest cop, però, per dir-se “tu pots”. El Barça ha volgut demostrar-se a si mateix que, malgrat tot, és un equip gran. I quan el partit ja agonitzava, Jordi Alba ha trobat la disfressa de Rivaldo. Després de la seva important assistència a Fati, a falta de trenta segons ha rebut un globus de Dani Alves i ha engaltat una volea històrica. Ha celebrat Alba, ha celebrat Xavi, ha celebrat Joan Laporta i s’ha aliviat el barcelonisme.
Si bé caldran molts retocs, ja es pot dir que, després d’un curs estrany, després de perdre Messi, després de dormir forces nits en la meitat de la classificació, després d’una destitució a la banqueta i després d’un esperpent en la segona divisió europea, el Barça tornarà a competir en el torneig que li correspon. Die Meister… Die Besten… Les grandes équipes… The Champions!
