Quantcast
Dembélé salva els mobles (1-0) – Món Esport

Dembélé salva els mobles (1-0)

Un gol del francès durant els últims minuts col·loca al Barça a un punt del lideratge

L’equip ha arribat al duel davant el Valladolid amb l’obligació de cruspir-se un rival farcit de baixes i quasi s’ennuega. A més a més, en cas que això no fos prou, “la mona” dels blaugrana va arribar ahir en forma de derrota de l’Atlètic de Madrid. En aquest context, a priori perfecte, Koeman ha optat per repetir el mateix onze dels últims 4 partits: si una cosa ha funcionat, per què canviar-la? De fet, la primera vegada que el Barça va utilitzar el seu sistema actual va ser, precisament, davant el Valladolid a la primera volta.

Així i tot, aquesta nit l’holandès s’ha arriscat amb la presència de Messi, i sobretot amb la de De Jong. Tots dos jugadors estan apercebuts i, en cas de veure targeta groga, es perdrien el clàssic de dissabte vinent. En tot cas, el tècnic del Barça ja havia explicat que aquesta circumstància no el condicionaria a l’hora de triar l’onze. I així ha estat: tota l’artilleria sobre el camp de batalla.

Encara de Setmana Santa

Els blaugrana han sortit amb una actitud clarament contemplativa, i el Valladolid ha sabut trobar vies per generar perill. Kodro, fill de l’exjugador del Barça, amb una rematada de cap seca ha posat l’ai al cor dels culers. El travesser ha evitat que el contratemps es concretés. Durant els primers vint-i-cinc minuts, amb la seva passivitat, Jaime Latre ha permès que el partit s’embrutés i els de Pucela ho han aprofitat per seguir generant perill.

En els següents minuts el Barça ha seguit jugant amb foc, tot i haver disposat d’un parell d’aproximacions mal resoltes. L’equip no es trobava a ell mateix i el Valladolid ha continuat articulant contraatacs molt perillosos de la mà de Roque Mesa. A la vegada, per part dels locals, semblava que les carreres de Dembélé serien l’únic punt de llum de la primera part. Fins que un Pedri, aleshores molt discret, i amb un xut llunyà, ha obligat a Masip a fer l’aturada de la nit a un minut del descans.

“Això ho hem de treure com sigui!”

Koeman ha tocat la pissarra, i ha optat pel 4-3-3, tot avançant a De Jong al centre del camp. Messi, al túnel de vestidors, cridava: “Això ho hem de treure com sigui!”, i l’equip ha sortit amb més ganes, però sense afinar-se gaire en atac. Aleshores, Olaza s’ha encarregat de rebaixar els ànims dels blaugrana. El jugador del Valladolid, per poc, trenca per la meitat als blaugrana amb un xut llunyà. El tècnic holandès ha seguit movent fitxes i ha fet entrar alhora Araujo, Braithwaite i Trincao.

El temps s’acabava, i l’equip s’ha entregat al seu capità per treure el partit. Messi ha fet de director d’orquestra amb passades, una de molt perillosa cap a Jordi Alba que Masip ha sabut abortar enviant a córner, i també amb un xut que ha sortit fregant el pal. Pocs minuts després, en una carrera boja de Dembélé en contraatac, un cop superat per velocitat, Óscar Plano ha entrat per darrere al francès i s’ha endut la targeta vermella de regal. Targeta injusta, ja que l’acció més aviat mereixia la groga.

A pesar d’aquest favor arbitral, la moneda semblava caure sempre pel costat de la creu. Fins i tot Trincao s’ha trobat amb el gol en una acció fortuïta, però s’ha fet un embolic i no l’ha sabut concretar. Semblava que el destí estava escrit, però el Barça ho ha seguit intentant de forma caòtica. I en aquest context, el caos, ha aparegut l’home que millor es mou en ell. Dembélé ha aprofitat una pilota mig morta provinent d’una centrada de De Jong i ha foradat la porteria castellana. Fins aleshores impenetrable. Salvada in extremis dels de Koeman que es col·loquen a un punt de l’Atlètic. I la setmana vinent, la grossa: el Madrid.

Més informació

Nou comentari