La temporada tot just acaba de començar -i ja hi ha una insuportable aturada de seleccions de tres setmanes-, però el Futbol Club Barcelona de Hansi Flick funciona com si estigués en el moment de màxima exigència del curs. La base és pràcticament la mateixa, l’entrenador és el mateix i la idea futbolística tampoc no ha canviat gaire. I, tanmateix, hi ha alguna cosa que explica que els blaugranes hagin començat aquesta temporada amb vuit victòries en vuit partits oficials i 36 gols, unes xifres històriques pel conjunt culer.
El secret de Flick és haver conservat allò que ja funcionava i afegir-hi recursos que el fan més complet. El canvi no s’explica per un únic fitxatge ni per una tàctica revolucionària. És la suma de diverses modificacions que han acabat encaixant gairebé de cop. Rodri ha donat una nova estructura al mig del camp, Raphinha s’ha convertit en una amenaça molt més centrada, Lamine Yamal ha fet un altre pas endavant i els nous fitxatges han augmentat la competència. El més significatiu és que tot això està passant mentre Flick continua aplicant una idea de joc que el Barça ja coneix.
Rodri permet que els altres siguin més lliures
L’arribada de Rodri Hernández és la gran novetat estructural -i això que no era una prioritat en el mercat i que més aviat va ser un fitxatge oportunista-. El Barça ja tenia un centre del camp de molt talent amb noms com els de Pedri González, Marc Bernal o Fermín López, però ara disposa d’un futbolista capaç d’ocupar la base de la jugada, ordenar la sortida i protegir l’equip quan perd la pilota. En les seves primeres setmanes al club, la seva presència ja ha començat a modificar les funcions dels jugadors que té al voltant.
Pedri és probablement qui més se’n beneficia. Amb Rodri darrere, el canari pot jugar més amunt i rebre en zones on és més determinant. I això permet a Flick acumular més talent per davant de la pilota sense renunciar a l’estructura, ans al contrari. El tècnic alemany no ha necessitat canviar el seu model; ha incorporat una peça que li permet executar-lo amb més garanties. Després d’unes primeres setmanes d’adaptació, Rodri ja s’ha convertit en titular indiscutible en les alineacions de Flick i, si no hi ha problemes de lesions, així serà durant tota la temporada.
Raphinha ha trobat una nova vida al centre de l’atac
L’altre gran canvi és Raphinha. El brasiler ja era un jugador decisiu, però Flick ha modificat la seva posició i la seva responsabilitat. Amb la sortida de Robert Lewandowski i Ferran Torres, el Barça necessitava un golejador i ha arribat de la manera més inesperada: amb un canvi de posició de Raphinha. El resultat ha estat espectacular. El capità blaugrana acumula dotze gols en només set jornades de Lliga -i dos més a la UEFA Champions League- i acaba d’encadenar dos hat-tricks consecutius, contra el Racing i el Sevilla. Aquest últim partit va ser especialment significatiu: el Barça va encaixar primer, va patir durant bona part de la primera meitat i va acabar remuntant gràcies a tres gols del brasiler.
La nova ubicació de Raphinha també té conseqüències per a Lamine Yamal. El brasiler pot aparèixer dins l’àrea mentre el català conserva més llibertat a la dreta, i els dos poden intercanviar posicions. Aquesta mobilitat fa que el rival tingui més difícil identificar quin jugador ha de seguir i, sobretot, elimina la dependència d’un davanter centre fix. El brasiler està participant molt més en el joc central i, alhora, manté una enorme capacitat per atacar l’espai.
Lamine ja no necessita permís per decidir
El tercer canvi és el mateix Lamine Yamal. Fa uns mesos ja era una de les grans estrelles del futbol mundial, però ara juga amb una responsabilitat encara més gran. La seva capacitat per generar ocasions, superar rivals i arribar a zona de rematada s’ha traduït en una producció ofensiva que el situa com una de les grans referències de l’equip. Després de set jornades, Lamine suma set gols a la Lliga, mentre que també lidera el Barça en diversos apartats ofensius com els driblatges i participa constantment en la creació de perill. El Barça té ara dos futbolistes capaços de convertir una jugada aparentment morta en una ocasió de gol: Raphinha i Lamine.
Hi ha molt més Barça a la banqueta
L’altre canvi important no és qui juga, sinó qui espera. Flick té ara moltes més alternatives. Gabriel Jesus, Karim Adeyemi o Anthony Gordon donen alternatives a l’atac, mentre que Dani Olmo, Fermín López, Pablo Gavi o Marc Bernal completen un ventall de possibilitats molt més ampli al mig del camp -a l’espera del retorn de Frenkie de Jong-. Això ha provocat una situació poc habitual: jugadors que la temporada passada tenien un paper central poden començar alguns partits a la banqueta. Flick ja ha reconegut que aquesta situació no és senzilla de gestionar, però també és un dels efectes d’haver augmentat la competència interna.
El Barça continua sent el Barça, però amb més recursos
El nou Barça no és revolucionari, perquè no ha abandonat el que feia. És tot el contrari. Flick ha mantingut una identitat basada en la pressió, la possessió agressiva, els atacs ràpids i la capacitat de jugar molt amunt, però ara disposa de més futbolistes capaços d’executar aquesta idea, alternatives, una plantilla que li permet modificar les peces sense canviar necessàriament el pla. Les dades expliquen fins a quin punt aquest procés ha funcionat de pressa. El Barça ha guanyat els set partits de Lliga, lidera el campionat amb 21 punts i ha marcat 31 gols, una mitjana de 4,2 per partit. També lidera la possessió, les assistències, els xuts a porteria i l’eficàcia de passada en camp contrari.
Tot això, però, arriba tan sols unes setmanes després de començar la temporada. És massa aviat per saber fins on arribarà aquest equip i també hi ha aspectes per corregir, especialment alguns desajustaments defensius que han aparegut fins i tot en les golejades. Contra el Racing, per exemple, el Barça va encaixar dos gols malgrat acabar guanyant 7-2. Però aquesta és precisament la gran notícia per a Flick: no ha necessitat començar de zero. Ha agafat un equip que ja funcionava i, en pocs mesos, li ha afegit peces i variants que han fet créixer el seu potencial. El Barça és reconeixible respecte al curs passat, però també és evident que alguna cosa ha canviat.
