Gerard Piqué, llegenda del Futbol Club Barcelona, ha tingut una xerrada amb el comunicador Ibai Llanos que ha deixat molts titulars. Més enllà de repassar la polèmica amb l’àrbitre de l’Osasuna-Barça Gil Manzano i de revelar un gran servei que ha fet pel club aquesta temporada, ha parlat del futbol actual, tot aportant una idea que el podria revolucionar i, en conclusió, deixant clar que cal introduir-hi noves coses.
Piqué parla del futbol com a un xou
Per a entendre el motiu pel qual ha exposat aquesta idea explicada a continuació, primer cal posar-ho en context i recapitular. Quan Ibai ha preguntat a Piqué pel paper de la premsa esportiva en la seva carrera, el català ha reconegut que “jo sempre me l’he pres com a part del xou. Que el diari Marca o l’As em critiquin en una portada fa que m’ho passi bé. És divertit. Però hi ha gent a qui l’afecta”.
Continuant amb aquesta qüestió, Piqué ha ironitzat: “Necessiten posar-me per vendre diaris, és divertit. Si fos Perico de los palotes no em posarien. És part del xou. Això és un xou. Des del minut que entres pel pàrquing del Camp Nou fins que en surts. Ets un actor del xou. Ser part del xou també implica que has de rendir al camp, però fora del camp… a la gent li agrada més el que passa fora que el que passa dins”.
Piqué recalca que els joves no miren els partits de futbol sencers
En aquest sentit, ha recalcat que “hi ha gent que no veu els noranta minuts. Els joves estan amb el mòbil durant els partits. La gent consumeix més el mercat de fitxatges que el propi producte en si. I la gent no se n’adona. Interessa més si hi ha salseig al postpartit que les qüestions del partit. Sobretot amb les generacions que venen. Jo em sento al mig. Puc mirar un partit sencer, però de vegades m’interessen més altres coses”.
La crítica a la Superlliga de Florentino Pérez
“Amb els meus fills passa el mateix que amb els joves. Al Milan li encanta el futbol, però es posa amb el mòbil. Quan Florentino Pérez et parla de la Superlliga estic d’acord”, ha continuat. Això sí, en la seva opinió, “la solució no és la Superlliga. Crec que la presentació de la Superlliga va ser una gran cagada, i em va sorprendre venint de Florentino, que el tinc a l’altar. Que va revolucionar la seva empresa i el Madrid. És d’elogi el que ha fet. Venint d’ell, el que va fer al Chiringuito em va explotar el cap. No sé què volia aconseguir”.
“La solució per revolucionar el futbol passa per modificar normes”
“Dit això, crec que la solució passa per intentar modificar normes que estiguin establertes de fa molts anys al futbol i canviar-les. És difícil però és un esport de fa molt de temps. Passa al bàsquet, tennis o ciclisme. A tots els esports. Cal buscar una manera per captar l’atenció. Hi ha molta oferta audiovisual no només als esports, sinó també a plataformes com Netflix, o a xarxes socials com Instagram”.
“En el teu dia a dia, tens poques hores i les vols invertir intentant aconseguir la màxima informació possible. Què passa, que has d’intentar crear productes que siguin curts i excitants, molt entretinguts. Noranta minuts en un partit de futbol em semblen molts. No els baixem, d’acord, però busquem normes més entretingudes. No m’he parat a pensar quines, però el producte en si està antiquat”.
En aquest sentit, “la sensació que em dóna és que costa que el futbol atregui els joves d’avui dia. Això no treu que el futbol segueixi sent l’esport rei. Però cal fer una volta. Estic convençut que la Lliga ho està intentant. Però aquí a Espanya sembla que no pots provar coses perquè si t’equivoques ets un imbècil. Intentar-ho, tornar-ho a provar, equivocar-te… és la vida. Als Estats Units et feliciten, aquí riuen”.
El canvi que proposa Piqué per a les pròrrogues
Conscient d’això, però amb molta personalitat, Piqué ha proposat els canvis que faria ell per revolucionar el futbol: “Jo faria canvis molt radicals. Te’n vas a la pròrroga i vols coses diferents. Ets onze contra onze, i no es desencalla el partit. Doncs cada tres minuts vas traient un jugador de cada equip, fins que hi hagi un gol d’or“.
D’altra banda, Piqué ha carregat contra les tandes de penals com a fórmula per desempatar eliminatòries: “Decidir quarts de final o semifinals de Mundials en penals és ser cafres. A mi perquè m’agrada llençar-los, però molta gent diu “què collons vinc jo a fer-hi”. Molts futbolistes que mai no han xutat un penal l’han de xutar per primer cop en una tanda. I no passa el millor”.
“S’ha de fer la prova i error. Aquest circ s’aguanta pels drets de televisió. O agafes aquest sac de noves generacions o el futbol s’estancarà de mica en mica. I s’aconsegueix creant una cosa excitant per a ells. Que sigui de no poder parar de mirar la televisió”, ha conclòs.
