El jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona ha admès a tràmit la denúncia presentada per la Fiscalia pel cas Negreira, així com la querella interposada per l’àrbitre Xavier Estrada Fernández, i ha començat les investigacions, segons ha avançat l’ACN. Els denunciats són el Futbol Club Barcelona, com a persona jurídica, així com els seus expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu i els exdirectius Òscar Grau i Albert Soler. També s’investiga el mateix José María Enríquez Negreira, exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), qui és el propietari de l’empresa DASNIL 95, la qual rebia els pagaments sospitosos del Barça.

Admeses a tràmit la denúncia de la Fiscalia i la querella d’Estrada Fernández pel cas Negreira
El jutjat de Barcelona ha decidit unificar la querella d’Estrada Fernández i la denúncia de la Fiscalia en un únic procediment i ha començat la investigació. Cal recordar que les denúncies són per presumptes delictes de corrupció continuada en els negocis en l’àmbit de l’esport, administració deslleial i falsedat documental. A més a més, ahir dimarts es va saber que la Fiscalia General de l’Estat considera que el cas és prou greu i complex perquè l’assumeixi la Fiscalia Anticorrupció. També hi ha la possibilitat que el cas acabi escalant fins a l’Audiència Nacional a través de Soule. La Lliga de Futbol Professional (LaLiga) també s’ha personat com a acusació particular i la jutgessa de Barcelona ho ha acceptat. A més a més, el Reial Madrid i el govern espanyol, a través del Consell Superior d’Esports, també han anunciat que es personaran contra el Barça.
La Fiscalia sospita que Enríquez Negreira hauria utilitzat el seu poder i la seva influència al CTA per afavorir el Barça a canvi dels diners rebuts per l’entitat blaugrana. El club, però, defensa que els pagaments responien a informes arbitrals per ajudar l’equip a conèixer els col·legiats. Tot i això, els contractes amb Enríquez Negreira van acabar l’any 2018, justament quan va deixar de ser vicepresident, cosa que afegeix dubtes sobre el cas. A més a més, va rebre uns set milions d’euros en uns vint anys, aproximadament, cosa que també suposa un preu molt elevat per aquests documents.





