Fiscalia
Després de mesos d’investigació, el fiscal reconeix que no té cap prova de compra d’àrbitres, ni influència en la competició; però és un cas mediàtic i continua investigant per si pot convèncer el jutge que hi havia la mera intenció de fer-ho.
Javier Tebas
Fiscal adjunt. El seu historial feixista i anticuler no enganya, però el boicot del Barça al ‘seu’ negoci de CVC I l’aposta culer per la Superlliga l’ha posat en mode Miura. Mai un president de la Lliga havia perseguit tan ferotgement un dels seus clubs, ja sigui canviant ad hoc les normes del fair play financer, litigant als jutjats per desinscriure Gavi o especulant, dia sí dia també, amb tots els delictes que podria haver comès el Barça de paraula, obra o pensament.
Florentino Pérez
Aliat per un dia (Superlliga I prou), rival pels segles dels segles. Un mestre en l’art de tenir-ho tot lligat i ben lligat, ara veu l’oportunitat de reescriure la història d’amor del Madrid amb l’arbitratge i endinyar-li la llufa al Barça. A Real Madrid TV veuen tots els àrbitres en nòmina del Barça.
UEFA
Per a Ceferin, el Barça és l’enemic. El Camp Nou els esbronca i el club maniobra per fotre’ls enlaire el negoci de la Champions, apostant per la Superlliga. Els errors arbitrals a Europa són pura coincidència, segur, i la temptació d’expulsar el Barça de les competicions europees només per la sospita, ni els hi passa pel cap.
Central Lechera
Así se las ponian a Felipe II. Viuen de glorificar el Madrid de Florentino i de tallar-li les ales al Barça tant com puguin i l’error dels dirigents del Barça amb Negreira els ha regalat munició per alimentar els seus somnis de destrucció massiva.
Joan Laporta
Que li va la marxa ho sabem i que tot el que s’està dient del Barça aquestes setmanes li desperta la fera, també se li nota; però va tard, anunciar batalla no és el mateix que guanyar-la i, per tallar l’hemorràgia, l’al·legat de la defensa haurà de ser contundent, detallat, demostrable i per força autocrític. Amb tant depredador ensenyant els ullals, se li acumula la feina.
Sandro Rosell
Prou feina té destapant la corrupció de l’Estat, que se li va emportar dos anys de la seva vida per la cara, gràcies a policies, fiscals, jutges i algun polític també. Tot i això, faria patxoca el front comú barcelonista, per arreglar la casa dins i cantar les veritats a fora.
Josep Maria Bartomeu
Col·leccionista de burofax per al museu del club. El de Messi comunicant que volia marxar i el d’Enríquez Negreira amenaçant amb un cap de cavall al llit si li retiraven la paga haurien de tenir lloc preferent.
Joan Gaspart
Amb ell va començar tot.
Enríquez Negreira
Com a vividor té una entrevista. Té mèrit vendre-li una moto i cobrar del Barça quasi dues dècades, amb factura i pagues extra incloses; té delicte fer-ho tenint càrrec al Comitè Tècnic d’Àrbitres, i té una ínfima quota mediàtica el tuf de frau i coacció que desprèn la seva relació ‘comercial’ amb el Barça, del qual en va deixar constància escrita.
El soci
Cornut i pagar el beure. Tants anys jugant contra els rivals, els fills de Guruceta, els comitès disciplinaris i l’establishment arrelat a Madrid, perquè ara vinguin a acusar-te de comprar la felicitat conquerida i a demostrar-te que és urgent revisar de dalt a baix un club on els diners van i venen sense el control que caldria exigir.
José Plaza
Mai sabrem si Santiago Bernabéu el va sucar o el va ungir, però sí que tenim la seva estadística com a president dels àrbitres (1967-70 i 1975-90): Madrid 11-1 Barça en lligues i la cèlebre frase del col·legiat Antonio Camacho: “mientras Plaza sea presidente, el Barça no ganará una Liga”.
