El Futbol Club Barcelona ha reaccionat de la pitjor manera després d’una decepció europea. Els homes de Xavi Hernández han perdut contra tot pronòstic a casa, contra el Cadis, per 0-1. Ho han fet amb un ambient força estrany: sense la Grada d’Animació. La xavineta va caure eliminada de la UEFA Europa League la setmana passada, en mans de l’Eintracht de Frankfurt. I al cap i a la fi, una derrota en una instància tan alta d’una competició europea, malgrat que no sigui la principal, hauria d’entrar als plans de qualsevol equip. A l’esport es pot guanyar i es pot perdre. A més, no és la competició favorita ni de l’entrenador, ni dels jugadors ni de l’afició. Tot i això, la manera en la qual es va donar la desfeta, especialment a nivell institucional, ha fet mal. Per tant, es pot catalogar el que va passar com un naufragi. En aquest escenari, com han estat els partits posteriors als naufragis europeus blaugranes dels darrers anys? Món Esport els repassa.
Després de París, l’any 2017, victòria in extremis contra el Leganés, a casa
La primera gran derrota europea en l’etapa contemporània del club va produïrse la nit de Sant Valentí de l’any 2017. Corria la temporada 2016/2017, la darrera de Luis Enrique, quan els Leo Messi, Neymar Jr, Luis Suárez i companyia van caure per 4-0 al Parc dels Prínceps. Una duríssima derrota per el què i el com, malgrat que després es va aconseguir remuntar. Això sí, en el partit posterior al matx en qüestió, al 4-0, l’incertesa i el surrealisme es van instal·lar al Camp Nou.
El Barça tenia contra el Leganés, a casa, una bona opció de, com a mínim, llepar-se les ferides i sumar tres punts importants en la cursa per la Lliga amb el Reial Madrid. Els blaugranes van guanyar el matx, però ho van fer in extremis. Van suar més de l’esperat contra un rival molt inferior, de la zona baixa de la classificació. Després d’arribar amb un empat a un al marcador als darrers minuts, Messi, que ja havia marcat el gol inicial, va decantar la balança amb un de penal, al minut 90.
Victòria per la mínima després d’un doble cop: derrotes quasi decisives contra el Màlaga i la Juventus
Aquella mateixa temporada van donar-se dos altres cops també dolorosos. El primer en qüestió no va ser europeu. Va ser una derrota al camp del Màlaga, que a posteriori va descartar els culers per al campionat de Lliga. Si bé ho van guanyar tot a partir d’allà, el Madrid tampoc no va afluixar. Qui tampoc va afluixar va ser la Juventus. Després de la històrica remuntada per 6-1 al PSG, el Barça va quedar emparellat al sorteig dels quarts de final de la Champions amb una poderosa Juventus. I els italians van guanyar l’anada amb un doblet de Paulo Dybala i una exhibició de futbol. Aquesta derrota europea semblava definitiva. I així ho va acabar sent. Els italians tenien molt més ofici que els francesos.
Com va reaccionar el Barça, doncs, a la derrota contra la Juventus per 3-0? Amb una victòria de prestigi, però patida, contra la Reial Societat, al Camp Nou. Els de Luis Enrique van avançar-se al marcador amb un doblet del de sempre: Messi. Els txuri-urdins van escurçar distàncies gràcies a un gol en pròpia porteria d’Umtiti. El blaugrana Paco Alcácer va marcar el tercer, abans que Xabi Prieto instal·lés, en el temps afegit de la primera meitat, el definitiu 3-2. Això sí, en la segona meitat el Camp Nou va patir molt, però els bascos van perdonar
Després de Roma, l’any 2018, victòria al Camp Nou contra el València per a curar les ferides i encarrilar la Lliga
La primera desfeta europea majúscula és la de la temporada 2017/2018. Cal tenir en compte que les esmentades fins ara podien entrar als plans. A més, pertanyen a un cicle molt guanyador: Luis Enrique va guanyar el triplet l’any 2015. El curs 2017/2018, però, es va obrir un de nou, amb Ernesto Valverde a la banqueta. Després de perdre la Supercopa de l’estiu del 2017, el Barça va prendre un pas de creuer. Va fer una primera meitat de la temporada estratosfèrica en termes de resultats, amb un clar lideratge a la Lliga (havent guanyat al Santiago Bernabéu per 0-3) i una fase de grups a la Champions immaculada.
Tot i això, van arribar corbes, molt pronunciades, després de rebre al sorteig dels quarts de final el rival teòricament més assequible i de vèncer-lo per 4-1 en l’anada a casa. En la tornada d’aquella eliminatòria, la Roma de Daniele de Rossi, Kostas Manolas i companyia va enfonsar per primer cop el Barça de Josep Maria Bartomeu. Els italians van fer una remuntada històrica, amb un 3-0 al marcador. I com va reaccionar l’equip blaugrana després?
L’equip blaugrana va imposar-se en la visita del València amb una bona victòria, protagonitzada per Philipe Coutinho. El brasiler va servir dues assistències, a Luis Suárez i a Samuel Umtiti, abans que Dani Parejo escurcés distàncies. Un 2-1 important per mantenir les distàncies al capdavant de la classificació de la Lliga. Això sí, va ajudar molt la manca de punteria del davanter valencianista Rodrigo Moreno. Els blaugranes van tenir dificultats per entrar al partit, malgrat que van acabar-ho fent.
Després de Liverpool, l’any 2019, una victòria ja intranscendent a la Lliga contra el Getafe, i amb un ambient estrany al Camp Nou
El Barça va patir novament una remuntada adversa la temporada següent. El segon Barça d’Ernesto Valverde, menys sòlid i més depenent de Messi, venia fent un bon curs. En les semifinals de la Champions tocava el poderós Liverpool. En l’anada, malgrat el domini anglès, el Barça va guanyar per 3-0. Però en la tornada va tornar a succeir un desastre: remuntada per 4-0 i adeu a la Champions.
El següent partit era un d’intranscendent. El Barça ja havia guanyat la Lliga, amb molta solvència. Era la penúltima jornada del campionat, al Camp Nou i contra un molt bon Getafe, que esgotava les seves opcions de classificar-se a la Champions del curs següent. Tot i això, els culers s’hi van imposar, amb un gol d’Arturo Vidal i un en pròpia porteria, de Mauro Arambarri.
Però el més important va passar a les graderies. Per començar, tot i disputar-se en una tarda primaveral en un cap de setmana, l’estadi va tenir només mitja entrada. I dins d’aquesta mitja entrada, l’afició va xiular l’equip en moltes ocasions. Especialment a Coutinho. Malgrat la victòria, ni ell ni els seus companys van estar lúcids.
Després del desastre a Lisboa, amb el 2-8, el Barça de Koeman va obrir un nou curs amb molta il·lusió
El Barça va tancar la temporada 2019/2020 amb la pitjor derrota contemporània: un 2-8, en mans del Bayern, als quarts de final de la Champions. Com que aquesta, per qüestions de la Covid-19, es va disputar durant l’agost, amb la Lliga ja finalitzada l’equip blaugrana no va tenir partit fins al curs següent. I aquell primer partit va ser molt il·lusionant. Va ser el primer partit d’un nou cicle, el de Ronald Koeman, que el Barça va solucionar amb una golejada per 4-0 al Vila-real, al Camp Nou. Això sí, es va jugar a porta tancada, per l’esmentat Covid-19.
Primer daltabaix de Koeman a Europa, i reacció d’equip superat al Camp Nou
Malgrat haver començat el curs amb molta força, el Barça de Koeman va patir una important baixada en l’equador de la temporada. Els blaugranes van acumular només dues victòries en un parcial de vuit jornades de Lliga. Amb aquest bagatge van arribar al decisiu matx de la fase de grups d’aquell curs. El Barça es jugava el liderat del seu grup, contra la Juventus. En cas de guanyar o d’empatar amb la vecchia signora, els de Koeman haurien passat com a primers de grup. També valia una derrota per la mínima, per qüestions de goal-average. Tot i això, van perdre, en un Camp Nou encara a porta tancada, amb molt d’estrèpit: 0-3, amb un doblet de Cristiano Ronaldo.
El següent partit era contra el Llevant, al campionat de Lliga i al Camp Nou. El Barça va trobar moltes dificultats no només per guanyar els tres punts, sinó també per trobar-se a si mateix. Al final ho va aconseguir, amb un solitari gol de Leo Messi. Però va acabar patint molt. De fet, aquella victòria va obrir una ratxa esplendorosa a la Lliga: 16 victòries i 3 empats en 19 jornades. Això va permetre que els de Koeman poguessin, almenys, competir pel títol, si bé el va acabar guanyant l’Atlètic de Madrid.
Punxada després d’una dolorosa golejada del PSG en l’anada d’uns vuitens de la Champions
Si bé el Barça va tenir, en aquell curs, la gran ratxa esmentada, pel camí un dels empats esmentats va fer mal. Va ser contra el Cadis, mateix rival blaugrana que avui, després de set victòries consecutives. Era un partit per refermar la bona salut blaugrana, però va ser una passa enrere. El Barça venia de caure amb molt d’estrèpit a la Champions: 1-4 del PSG en l’anada dels vuitens de final, amb un hat-trick de Kylian Mbappé, que en la tornada va ser irremuntable malgrat les bones intencions dels de Koeman.
Contra el Cadis, en el matx esmentat, el Barça es va avançar al marcador amb un gol de Messi, en la primera meitat. Els blaugranes van dominar de cap a peus el partit. Tot i això, en els darrers instants, Clément Lenglet va provocar un penal molt estalviable, i Álex Fernández va instal·lar el definitiu 1-1 al marcador.
Derrota a casa de l’Atlètic de Madrid després de la primera desfeta europea d’aquest curs
El Barça va quedar emparellat aquest curs en una exigent fase de grups de la Champions. Bayern de Munic i Benfica amenaçaven de deixar fora de la fase d’eliminatòries un Barça afectat per l’adeu de Messi. Després d’una victòria molt òbvia dels alemanys en la jornada inaugural, per 0-3 al marcador, el Barça estava obligat a treure un bon resultat en el camp del Benfica. Però van tornar a perdre estrepitosament, amb un 3-0 que va fer molt mal a la figura de Ronald Koeman. Els blaugranes estaven obligats a guanyar la doble jornada contra el Dínamo de KíiMv, i a treure quelcom de positiu contra els bavaresos i els portuguesos a Munic i al Camp Nou.
Després de la derrota esmentada a l’estadi Da Luz, el Barça no va saber reaccionar. Tant va ser així, que va caure per 2-0 al Wanda Metropolitano, contra l’Atlètic de Madrid. Thomas Lemar i Luis Suárez van marcar els gols, en la primera meitat, per deixar el Barça KO i sense rumb. El Barça venia de moments difícils, i els va seguir trobant: una sola victòria en les cinc següents jornades de Lliga, abans que arribés Xavi Hernández.
De fet, el terrassenc ha patit els dos darrers naufragis europeus del Barça. No són, ni de lluny, comparables als de Roma, Anfield o Lisboa, contra el Bayern. Però no deixen de ser decepcions. El primer va ser la derrota al camp del Bayern, per 3-0 (novament), en la darrera jornada de la fase de grups de l’actual Champions. Va ser la derrota que va enviar l’equip blaugrana a la temuda Europa League. I fa pocs dies, en aquesta competició, el Barça ha patit el darrer cop europeu, en l’eliminació en mans de l’Eintracht de Frankfurt.
El Barça torna a perdre, contra el Cadis, després d’haver-ho fet contra l’Eintracht de Frankfurt
I l’equip blaugrana ha tornar a reaccionar amb una derrota. Un 0-1 que ha posat de manifest la tristesa culer. Ha demostrat que els futbolistes no han sabut canviar de xip després de la desfeta al Camp Nou, esportiva i institucional. Només Dembélé ha estat a l’altura, així com els quasi 60.000 aficionats que han suportat el conjunt de Xavi. Això sí: hi ha hagut una vaga de la Grada d’Animació, i una protesta prèvia al matx. Un nou terratrèmol a Can Barça.
