Quina festa! Quin oportunisme! El Barça acaba de retrobar-se amb si mateix en una tarda perfecta. Els culers no han completat simplement el millor matx de la temporada: han practicat el millor futbol en anys. I això que han començat perdent! Després de començar com un tir, han rebut el revés del gol de Yannick Carrasco. Lluny de descompondre’s, han reaccionat com ho fan els grans equips. Jordi Alba s’ha reivindicat amb una senyora volea per empatar, i Adama Traoré ha demostrat que el Barça ja té extrem dret per servir la remuntada a Gavi. Ronald Araujo ha sentenciat, Dani Alves ho ha tancat, el Camp Nou ha somrigut i el Barça ha fet una passa de gegant en la seva conquista per tornar a la màxima competició continental la propera temporada.
L’equip català ha solventat els problemes que arrossegava darrerament. La falta de gol era el principal temor de Xavi. L’equip venia produint molt futbol, però no feia l’essencial. L’essencial venia sent invisible. Però avui el Barça ha experimentat una metamorfosi. Ha guanyat el primer partit gran en dos anys amb una exhibició magistral de futbol en la primera meitat, i un molt bon exercici de supervivència en la segona.
Els blaugranes han començat enèrgics. L’Atlètic de Madrid semblava estar grogui davant els moviments d’Adama i Gavi o l’avís de Ferran. Però no ho estava. En una contra perpetrada per Luis Suárez i culminada per Yannick Carrasco, s’ha avançat al marcador. Això, però, ha sigut pur txirimiri pel Barça. En cap moment s’ha descomposat. Els blaugranes han remat com si res hagués passat. Com l’equip exemplar que ha sigut durant una dècada. Al Pedri de sempre l’han acompanyat, per fi, els seus companys. Fins i tot Jordi Alba, molt qüestionat recentment.
L’hospitalenc ha empatat ràpidament amb una volea a la Zinedine Zidane. Imparable per un dels millors porters del món, Jan Oblak. El Barça s’ho passava bé. Era com el dia següent de Reis. Somreia i estrenava les seves noves joguines. L’actionman Adama Traoré ha estat imparable en servir Gavi un caramel. I el jove andalús, de cap, ha remuntat. L’Atlètic de Madrid, mentrestant, no aconseguia ser l’equip rocós de sempre, perquè davant en tenia un capaç d’anular-lo. Per fi!
En l’excitació local, Ronald Araujo ha posat terra de per mig. Ho ha fet en una jugada de carambola. I ha endut el partit al descans amb un coixí important. Això, lluny de fer relaxar els seus en la represa, els ha mantingut amb ganes de passar-sho encara millor. La festa blaugrana ha esclatat definitivament quan Dani Alves ha posat el quart al marcador després d’una delicatessen combinativa. El brasiler, intel·ligent, l’ha celebrat abraçant Xavi. El brasiler, crack, ha jugat un partidàs fent d’híbrid entre lateral i interior.
L’Atlètic, però, mai es rendeix. Així ho ha demostrat un Luis Suárez que ha marcat, ha demanat perdó a la seva exafició i ha retornat els seus al partit. I això ha introduït la tensió a uns i altres. Tant és així, que Dani Alves ha estat expulsat per una lletja entrada a Carrasco però amb un fora de joc previ matalasser. Mentrestant, Pierre-Emerick Aubameyang ha debutat amb uns minuts d’ofici. I Ousmane Dembélé s’ho ha mirat des de la banqueta.
Després de l’expulsió de Dani Alves, els homes de Xavi Hernández han adormit la contesa. Han donat medicina cholista al Cholo Simeone. Han jugat amb ofici i responsabilitat. El Barça ha començat el partit com a partit gran, l’ha jugat com a tal i l’ha tancat com a tal. El Barça ha guanyat la primera final en la seva particular temporada a costa d’un triomf amb una enorme envergadura psicològica. El públic ha cantat i ha aplaudit fins al final un Barça que ha experimentat una metamorfosi i que promet anar cap a dalt després d’una golejada inesperada i balsàmica.
