Si s’aïlla de l’equació el procés polític català, un fet que ha estat determinant en les xiulades a l’himne espanyol dels últims anys és la reiterada presència, tant del Barça com de l’Athletic Club, a diferents edicions de la final de Copa. De fet, si comptem la d’aquesta nit, de les últimes tretze finals, Barça i Athletic n’han compartit quatre.
La primera de totes va ser la temporada 2008-2009, l’any del triplet de Guardiola. Aquella va ser la primera gran xiulada amb totes dues aficions com a protagonistes. Aquell esdeveniment, aleshores pràcticament inèdit, va gaudir d’un ressò mediàtic privilegiat. Reivindicacions a banda, la final la va guanyar el Barça per 4-1 i va ser el primer títol de Pep Guardiola a la banqueta blaugrana.
La següent final basco-catalana va ser tres anys després, al Vicente Calderón. Aquesta vegada, però, TVE va intentar dissimular la xiulada manipulant la realització televisiva tot fent ressaltar l’himne d’Espanya per sobre del so ambient de l’estadi. Aquell any el Barça també va alçar el títol contra “Els Lleons” essent l’últim campionat amb Guardiola a la banqueta blaugrana.
L’any 2015 es tornaria a repetir una final entre Barça i Athletic, i aquest cop per més inri es jugaria al Camp Nou. Va ser la primera amb Felip VI com a monarca a la llotja, i la xiulada va tenir un protagonista destacat: Santiago Espot va alçar-se com a instigador de la reivindicació i per aquest motiu va acabar sent jutjat pels càrrecs d’injúries a la corona i d’ultratge als símbols d’Espanya. El partit va acabar amb un altra victòria blaugrana, però pot ser el més recordat és el gran gol de Messi que va obrir el marcador.
