Era massa bonic pensar que amb les eleccions del darrer 7 de març s’acabaria la crisi institucional al Barça. Una crisi que, tot sigui dit, va iniciar Josep Maria Bartomeu ja fa anys, però que es va accentuar fa un any a partir del BarçaGate i que va tenir moments crítics com el burofax de Messi, la moció de censura, la dimissió de la junta directiva, la convocatòria i l’allargament de les eleccions o la detenció de Bartomeu i els seus homes forts. Finalment, Joan Laporta ha estat capaç de reunir els diners necessaris, 124,6 milions d’euros, per avalar la seva presidència al Futbol Club Barcelona, però des de la dimissió de Jaume Giró el dissabte 13 de març s’han viscut moments crítics i molt tensos que han fet pensar en una repetició de les eleccions.
Jaume Giró i l’inici de la crisi
Després que Laporta hagués confiat l’apartat econòmic a Jaume Giró i que aquest caigués a última hora van començar els problemes del president electe per aconseguir el ja famós aval. En primer lloc es va voler confiar en Audax i el seu vicepresident Eduard Romeu. Tanmateix, igual que Giró, la seva voluntat de reunir més poder al club a canvi dels diners no agradava a Laporta. Tanmateix, l’empresa d’energies renovables s’ha acabat erigint com la millor opció i ha estat acceptada pel president electe. Audax voldrà tenir un pes important dins de la directiva del Barça, malgrat que l’equip de Laporta assegura que de moment no han posat cap condició. El seu president, José Elías, ja ha marcat territori fent-se una fotografia encaixant les mans amb el nou màxim mandatari culer.
L’altra opció per a Laporta i la seva junta, la que va proposar Giró quan va marxar, era la de confiar en un contraaval d’un fons d’inversió americà. El gran problema d’aquesta alternativa era que hauria costat uns sis milions d’euros en interessos al club durant les pròximes temporades i la directiva del president electe ho volia evitar de qualsevol manera. L’entrada del capital d’Audax i d’altres empresaris catalans a la junta del Barça ha impedit que el club tingui ingerències estrangeres i que s’hagi de gratar la butxaca any rere any.
Encara a falta de confirmació oficial, el diari Expansión ha avançat que un d’aquests empresaris, més enllà d’Eduard Romeu i José Elías, d’Audax, podria haver estat Jaume Roures. El fundador i director general de la productora catalana Mediapro hauria ajudat a finançar l’aval de Joan Laporta en fins a trenta milions d’euros a través de la societat Orpheus. Queda pendent saber si, en cas que això es corrobori, entrarà ell mateix a la junta directiva del club o algun altre membre de la societat Orpheus.
Per què tants diners?
Una altra de les preguntes i de les crítiques que han aparegut durant tot aquest procés és la qüestió referent a la gran quantitat de diners que ha d’avalar el president electe. Els 124,6 milions d’euros responen al 15% del pressupost del club, el qual amb Josep Maria Bartomeu es va anar fent gran de forma exponencial, sempre de forma autoritzada pels socis en assemblea. Cal destacar que el 2003 Laporta només va haver d’avalar uns 20 milions d’euros i Rosell el 2010 50 milions. Bartomeu no va haver d’avalar res perquè era el candidat continuista i aquesta és la forma amb la qual s’ha arribat fins a la situació actual amb els 124,6 milions d’euros de Laporta.
A contrarellotge
Sigui com sigui i amb tots els arguments exposats per deixar clar el panorama i les complicacions que han anat apareixent, no es pot obviar que s’ha tractat de la primera crisi en el si de la nova junta directiva. Des de l’equip de Laporta sempre s’ha repetitat que la situació ha estat controlada en tot moment i finalment ha estat així, però la imatge que ha quedat reflectida arreu és ben diferent. El president electe ja ha vist les orelles al llop i, per molta experiènca i molt amor al Barça que tingui, ja pot començar a dimensionar la magnitud del repte que assumirà a partir d’ara.
