Un dels problemes que ha conduït el Barça a la situació crítica en què es troba en tots els sentits és que no ha sabut identificar correctament la seva realitat. S’ha intentat rebel·lar contra un destí del qual n’era esclau. La dolorosa desfeta contra el Bayern de Munic va tancar un cicle esportiu que, en realitat, ja feia molt de temps que s’havia culminat. Aquella lliçó va ser, sense cap mena de dubte, una de les més importants que es va aprendre a Lisboa. Ara, les coses han canviat al Camp Nou. Alguns encara s’atreveixen a pronunciar allò tan típic que “al Barça no hi ha temporades de transició”; d’altres, no obstant això, no tenen cap mena de problema que ara per ara el projecte esportiu blaugrana és massa tendre per competir per la Lliga Santander o la Champions League.
“La Copa és el camí més ràpid per guanyar un títol”, va dir Ronald Koeman en la roda de premsa prèvia a la visita del Barça al Rayo Vallecano. No eren paraules buides de contingut. Eren el primer pas de la dosi de realitat que ha rebut el barcelonisme a Vallecas. El conjunt culer ha alienat, per enfrontar-se a un equip de Segona Divisió, un onze inicial de futbolistes clau. I ha acabat patint. Han descansat Jordi Alba, Pedri i Dembélé, sí, però han hagut de sortir a la represa per evitar la desfeta. A més, altres jugadors com Messi, De Jong, Busquets o Araujo han disputat els 90 minuts. No hi ha hagut les tradicionals rotacions que el barcelonisme estava acostumat a veure en les primeres eliminatòries de la competició del KO. Només ha jugat un futbolista amb fitxa del filial, Mingueza. El missatge ha estat clar: el vestidor és plenament conscient que no pot desaprofitar l’oportunitat de guanyar un torneig del qual el Reial Madrid i l’Atlètic de Madrid ja estan eliminats.
Les coses com siguin. La Copa del Rei és el camí més assequible per evitar una temporada en blanc. Koeman ho sap. El capità Messi també. A l’argentí no li han caigut els anells i, després de perdre’s dos partits per sanció, ha disputat un compromís al camp d’un rival de categoria inferior per evidenciar que és plenament conscient que les limitacions de l’equip són les que són; que serà molt complicat remuntar el gran avantatge de l’Atlètic de Madrid respecte al Barça a la Lliga, que la Champions és la Champions i que, per eliminació després de fer figa a la Supercopa d’Espanya, la Copa ha passat de ser l’aneguet lleig a un cigne elegant que no seria capaç de convertir el 2021 en exitós, però sí de maquillar-lo considerablement. Sobretot tenint en compte el desgovern institucional, la crisi econòmica profunda i la incertesa esportiva derivada de les dues anteriors qüestions que acompanyen l’entitat per culpa d’un model de gestió insostenible aplicat durant molts anys i agreujat per la pandèmia del coronavirus.
