La bèstia Rafa Nadal ha afegit un nou partit memorable a la seva carrera. El tenista balear ha eliminat Taylor Fritz, onzè al rànquing ATP, després de superar mil i una adversitats i ja és a només dues passes d’aixecar el trofeu del Grand Slam de Wimbledon per tercer cop. Abans, però, haurà de superar l’ogre Nick Kyrgios a les semifinals. Una ronda en la qual el físic de l’espanyol serà una incògnita, després d’haver-se buidat aquest dimecres durant quatre hores d’espectacle (3-6, 7-5, 3-6, 7-5 i 7-6(4)).
Remuntada en contra i primer set perdut
Després de començar com un tro, trencant fins i tot el primer joc del partit, Nadal ha entrat en problemes. S’ha posat amb un 3-1 favorable en el primer set, però el seu rival ha demostrat una gran vàlua. El punt d’inflexió ha estat una gran sacada de Fritz, que el manacorí ha respost a la xarxa. A partir d’això, monòleg nord-americà. Ha passat, literalment, de l’1-3 per sota a endur-se la primera màniga per 6-3. Un parcial de 5-0 que s’explica pel fet que el mateix Fritz estava més centrat, cometia menys errors i feia gala de la seva gegant sacada.
Èpica en la segona màniga
El guió del segon set ha estat similar al del primer. Nadal ha tornat a començar estel·lar, assolint el 3-0 favorable amb un tenis agressiu i una lleugera davallada del rendiment del contrincant. Però aquest ha tornat a despertar i ha empatat el set amb tres jocs consecutius i, per tant, trencant-ne un. Després que Nadal acabés amb aquesta imponent ratxa i establís el 4-3 en el segon set, s’ha hagut de retirar al vestuari, per molèsties, durant una estona.
Ha estat allà quan s’ha produït una imatge icònica: des de la graderia, el seu pare li ha demanat, amb un gest, que deixés de patir i que es retirés del matx. Però no era conscient que el seu fill és una bèstia. I és que a partir d’aquest moment, ha greixat la màquina i s’ha endut el set per 7-5, tot arrencant ovacions d’època per part del públic britànic.
El tercer set no ha tingut gaire història. Des que Fritz ha trencat el tercer joc, l’ha dominat per complet. I Nadal ha anat a contrarremolc. Tampoc ha arriscat gaire en aquesta instància, sent conscient que tenia cert marge d’error. L’americà l’ha tancat amb un nou break point i, per tant, un 6-3.
Encara més èpica de Nadal a pocs punts per perdre
Aquí, però, Nadal ja s’havia quedat sense el marge d’error esmentat: estava perdent per dos sets a un i havia de guanyar el següent sí o sí per continuar amb vida. I dit i fet. L’espanyol ha tornat a oblidar que tenia el cos adolorit, com si fos un marcià. Després de repartir-se cops de puny en forma de breaks, Nadal ha estabilitzat el seu pas i ha establert el 3-1 favorable. Ho ha fet amb un tenis intel·ligent: movent Fritz per la pista i desgastant-lo. Tot i això, el balear ha tornat a cometre errors, fruit del fet que Fritz ha despertat per enèsim cop, i aquest ha igualat a quatre. I aquí ha arribat un nou moment heroic.
I és Fritz ha convertit l’empat a quatre en un 5-4. En altres paraules, s’ha posat a un joc de liquidar Nadal. Això sí, sacava aquest. I amb un joc impecable, i malgrat estar quasi a la lona, no ha cedit. No havia cedit al seu pare abans, i no ha cedit aquest cop al seu rival. Ha igualat i, a continuació, ha guanyat dos jocs més. Increïble! Tres jocs seguits, un d’ells en forma de break. Una bèstia que ha atacat un cop més.
El cinquè set, una oda al tenis
I el que no ha matat Nadal l’ha fet més fort. Després d’ensumar la derrota, la bèstia s’ha enfurismat i ha anat a pel partit definitivament. Ja el tenia a l’horitzó. Ja veia com podia seguir aspirant a aixecar tots els Grand Slams en un any. Va aixecar el d’Austràlia, va aixecar Roland Garros i pretenia aixecar Wimbledon. I així serà. Perquè en el cinquè i definitiu set, després d’un tanteig inicial de jocs, Nadal, amb una nova deixada a la xarxa, ha intentat comprar un bitllet per a la semifinal.
Però el seu rival també estava en mode èpic. Perquè ha tornat a remuntar. Sí: Fritz ha convertit dos jocs consecutius passant així del 3-4 desfavorable al 5-4 que el situava, un altre cop, a només un joc de la victòria. Però la bèstia és molta bèstia. Com havia passat anteriorment, ha fet uns serveis incommensurables i ha tornat a igualar. Així ha estat fins arribar al súper tie-break. La mítica tanda de penals final del tenis. Una oda a la guerra que estaven lliurant tots dos. I aquí, finalment, ha caigut del costat de Rafa. S’ha crescut i ha clavat el definitiu 10-4 per tancar la contesa.
Va aixecar el d’Austràlia, va aixecar Roland Garros i ara és molt més a prop d’aixecar Wimbledon. Espera l’ogre Kyrgios, capaç del pitjor però també del millor. A l’altra banda del quadre, espera un Novak Djokovic que ha superat l’italià Jannik Sinner amb una remuntada èpica, havent començat perdent per dos sets a zero… i el local Cameron Norrie. Sembla, però, que tots estan jugant per decidir qui perdrà la final contra Nadal.
