Quan s’enceta el debat de qui és l’esportista català més exitós, el nom de Pau Gasol és fora de qualsevol discussió. Dos cops campió de l’NBA, sis vegades All-Star, Rookie de l’any 2002, dues vegades al Segon Quintet de la lliga americana, i dues vegades al Tercer Quintet. Tres medalles olímpiques, dues d’elles de plata (Pequín 2008 i Londres 2012) i una de bronze (Rio 2016), i a més a més, per si no n’hi hagués prou, un mundial i tres europeus de basquetbol. Aquest enorme reguitzell de títols i premis individuals va començar a les categories inferiors del FC Barcelona. I tot sembla indicar que acabarà de la mateixa manera: vestint els colors blau i grana.
El germà gran dels Gasol va debutar a l’ACB l’any 1999, però el seu gran moment com a blaugrana va arribar la temporada 2000-2001. Aquell curs, el Barça va aconseguir la Copa del Rei i la Lliga ACB, i tots dos campionats van gaudir d’un mateix protagonista: un jove Pau Gasol que va ser proclamat MVP de les dues competicions.
Aquelles dues competicions van esdevenir l’aparador perfecte per a les franquícies NBA. Els pronòstics del draft no el situaven tan amunt, però els Atlanta Hawks van fer saltar la sorpresa i van elegir al català en la posició número 3, tot i traspassar-lo posteriorment a Memphis Grizzlies. En aquell moment, Pau Gasol esdevenia el jugador no format als EUA elegit en el número més alt de la història del draft.
A Memphis en Pau va convertir-se en l’emblema d’un equip històricament perdedor, que s’havia reubicat a la ciutat de l’estat de Tennessee provinent de Vancouver, i que cercava de forma desesperada un referent. I així va ser: Rookie de l’any, All-Star, tres aparicions als playoffs de l’NBA, i Campió del Món amb la selecció espanyola al Mundial del Japó l’any 2006. Així i tot, el cicle guanyador amb els Grizzlies es va esgotar, i el català va ser traspassat als Lakers després de dues últimes temporades poc exitoses a Memphis.
La ciutat de Los Angeles va rebre a Pau Gasol amb els braços oberts. Vestit de porpra i groc, i fent parella amb el llegendari Kobe Bryant, el català va sumar tres aparicions més a l’All Star de l’NBA, va arribar a tres finals de l’NBA, i d’aquestes se’n va emportar dues (2009 i 2010). A més a més, l’exblaugrana va aprofitar aquest aprenentatge als Lakers per liderar la selecció espanyola a dues finals olímpiques. Totes dues perdudes davant el potent equip estatunidenc. El cicle californià es va acabar allargant fins a l’estiu de 2014, quan l’equip guanyador d’anys enrere, molt envellit i desgastat, va acabar de desintegrar-se.
Aleshores, un Gasol veterà, però atresorant un gran coneixement basquetbolístic i molta qualitat als canells, va marxar cap a una altra franquícia històrica de la lliga americana: els Chicago Bulls. Pocs esperaven l’alt rendiment que va oferir el català en els dos anys que va passar a Illinois: dos cops més All Star -en un d’ells deixant una imatge per la història juntament amb el seu germà Marc, en el salt inicial del partit de les estrelles- i integrant del Segon Millor Cinc de la temporada 2014-2015.
L’any 2016, el pivot català va canviar d’equip un altre cop i va volar cap a San Antonio. Els Spurs cercaven un veterà que servís de complement i de recanvi d’un equip amb molt talent que havia perdut a l’històric Tim Duncan, retirat aquell mateix estiu. A Texas, Gasol va oferir el rendiment esperat, però el seu declivi ja havia començat a ser evident. Les lesions i els problemes físics van condicionar el seu rendiment, i l’any 2018 va marxar a Milwaukee Bucks. A Wisconsin, el català va disputar només tres partits a conseqüència d’una lesió, l’últim d’ells va ser al mes de març de 2019.
Des d’aleshores, Pau Gasol no ha disputat cap partit oficial i la seva arribada a Barcelona no sembla anar orientada a cap renaixença esportiva. Així i tot, la presència i l’experiència d’un jugador com Pau Gasol dins d’un grup que aspira a tot com és el Barça, pot resultar de gran ajuda. I d’altra banda, formar part aquesta temporada d’un equip així, pot servir-li al pivot català per convertir-se en un dels pocs jugadors la història en guanyar l’NBA i també l’Eurolliga. Altres mites en aconseguir-ho són jugadors com: Bob McAdoo, Tony Kukoc o Manu Ginobili. I en Pau s’asseu, sense cap mena de dubte, a la mateixa taula.
