Pau Gasol tanca el cercle

Fem un repàs a la trajectòria del millor jugador de bàsquet català de la història

Quan s’enceta el debat de qui és l’esportista català més exitós, el nom de Pau Gasol és fora de qualsevol discussió. Dos cops campió de l’NBA, sis vegades All-Star, Rookie de l’any 2002, dues vegades al Segon Quintet de la lliga americana, i dues vegades al Tercer Quintet. Tres medalles olímpiques, dues d’elles de plata (Pequín 2008 i Londres 2012) i una de bronze (Rio 2016), i a més a més, per si no n’hi hagués prou, un mundial i tres europeus de basquetbol. Aquest enorme reguitzell de títols i premis individuals va començar a les categories inferiors del FC Barcelona. I tot sembla indicar que acabarà de la mateixa manera: vestint els colors blau i grana.

El germà gran dels Gasol va debutar a l’ACB l’any 1999, però el seu gran moment com a blaugrana va arribar la temporada 2000-2001. Aquell curs, el Barça va aconseguir la Copa del Rei i la Lliga ACB, i tots dos campionats van gaudir d’un mateix protagonista: un jove Pau Gasol que va ser proclamat MVP de les dues competicions.

Aquelles dues competicions van esdevenir l’aparador perfecte per a les franquícies NBA. Els pronòstics del draft no el situaven tan amunt, però els Atlanta Hawks van fer saltar la sorpresa i van elegir al català en la posició número 3, tot i traspassar-lo posteriorment a Memphis Grizzlies. En aquell moment, Pau Gasol esdevenia el jugador no format als EUA elegit en el número més alt de la història del draft.

A Memphis en Pau va convertir-se en l’emblema d’un equip històricament perdedor, que s’havia reubicat a la ciutat de l’estat de Tennessee provinent de Vancouver, i que cercava de forma desesperada un referent. I així va ser: Rookie de l’any, All-Star, tres aparicions als playoffs de l’NBA, i Campió del Món amb la selecció espanyola al Mundial del Japó l’any 2006. Així i tot, el cicle guanyador amb els Grizzlies es va esgotar, i el català va ser traspassat als Lakers després de dues últimes temporades poc exitoses a Memphis.

La ciutat de Los Angeles va rebre a Pau Gasol amb els braços oberts. Vestit de porpra i groc, i fent parella amb el llegendari Kobe Bryant, el català va sumar tres aparicions més a l’All Star de l’NBA, va arribar a tres finals de l’NBA, i d’aquestes se’n va emportar dues (2009 i 2010). A més a més, l’exblaugrana va aprofitar aquest aprenentatge als Lakers per liderar la selecció espanyola a dues finals olímpiques. Totes dues perdudes davant el potent equip estatunidenc. El cicle californià es va acabar allargant fins a l’estiu de 2014, quan l’equip guanyador d’anys enrere, molt envellit i desgastat, va acabar de desintegrar-se.

Aleshores, un Gasol veterà, però atresorant un gran coneixement basquetbolístic i molta qualitat als canells, va marxar cap a una altra franquícia històrica de la lliga americana: els Chicago Bulls. Pocs esperaven l’alt rendiment que va oferir el català en els dos anys que va passar a Illinois: dos cops més All Star -en un d’ells deixant una imatge per la història juntament amb el seu germà Marc, en el salt inicial del partit de les estrelles- i integrant del Segon Millor Cinc de la temporada 2014-2015.

L’any 2016, el pivot català va canviar d’equip un altre cop i va volar cap a San Antonio. Els Spurs cercaven un veterà que servís de complement i de recanvi d’un equip amb molt talent que havia perdut a l’històric Tim Duncan, retirat aquell mateix estiu. A Texas, Gasol va oferir el rendiment esperat, però el seu declivi ja havia començat a ser evident. Les lesions i els problemes físics van condicionar el seu rendiment, i l’any 2018 va marxar a Milwaukee Bucks. A Wisconsin, el català va disputar només tres partits a conseqüència d’una lesió, l’últim d’ells va ser al mes de març de 2019.

Des d’aleshores, Pau Gasol no ha disputat cap partit oficial i la seva arribada a Barcelona no sembla anar orientada a cap renaixença esportiva. Així i tot, la presència i l’experiència d’un jugador com Pau Gasol dins d’un grup que aspira a tot com és el Barça, pot resultar de gran ajuda. I d’altra banda, formar part aquesta temporada d’un equip així, pot servir-li al pivot català per convertir-se en un dels pocs jugadors la història en guanyar l’NBA i també l’Eurolliga. Altres mites en aconseguir-ho són jugadors com: Bob McAdoo, Tony Kukoc o Manu Ginobili. I en Pau s’asseu, sense cap mena de dubte, a la mateixa taula.

Més informació

Nou comentari