Hi ha victòries que arriben acompanyades d’una celebració i n’hi ha que expliquen tota una carrera. La d’Enric Mas pertany a la segona categoria. El ciclista mallorquí és des d’aquest diumenge campió de la Vuelta, el primer gran triomf de la seva trajectòria i el premi definitiu després d’anys perseguint una victòria que semblava resistir-se-li. Als 31 anys, per fi ha aconseguit tocar el cel. Mas ja havia trepitjat tres vegades el segon esglaó del podi de la Vuelta, però sempre havia acabat marxant amb la sensació que li havia faltat alguna cosa per fer l’últim pas. Aquesta vegada ha estat diferent. Després d’agafar el mallot vermell per l’abandonament de Tadej Pogacar i superar els últims grans obstacles de la muntanya, el corredor del Movistar ha arribat a Granada amb una renda suficient per convertir-se en campió.
Una carrera marcada per les segones oportunitats
Mas, després de la caiguda d’un Pogacar que anava llançat al títol des del primer dia, ha hagut de defensar el lideratge davant corredors de la talla de Primoz Roglic, quatre vegades guanyador de la Vuelta, i Felix Gall. La seva actuació a la decisiva etapa de Sierra Nevada, dissabte, va ser definitiva: va resistir els atacs dels rivals i fins i tot va ampliar l’avantatge sobre Roglic fins als 2 minuts i 15 segons. Després només quedava completar el tràmit a Granada.
El triomf arriba després d’un període especialment complicat en la carrera de Mas. Durant l’últim any havia patit diversos problemes físics i el Giro d’Itàlia d’aquest 2026, la seva primera participació a la cursa italiana, no havia respost a les expectatives. Però la Vuelta li ha permès recuperar aquella versió d’un corredor que sempre havia estat entre els millors de la classificació general, però a qui li faltava acaba de fer l’últim pas.
