El COI permetrà que els seus atletes facin gestos reivindicatius durant la celebració dels Jocs de Tòquio, sempre que vagin d’acord amb els principis de l’olimpisme. El comitè amplia les possibilitats de fer gestos polítics en un esdeveniment seguit arreu del món. Així, els atletes podran manifestar les seves opinions tant a les sales de premsa com als terrenys de joc. Aquesta mesura suposa un pas per la llibertat d’expressió que la UEFA, tot i fer moltes campanyes publicitàries pel respecte i la igualtat, encara no ha aconseguit donar.
La institució del futbol europeu ha tingut diverses polèmiques durant la passada Eurocopa en aquest sentit. Per exemple, van obrir un expedient al capità alemany, Manuel Neuer, per dur un braçalet amb els colors de la bandera LGTBI. A més, també van prohibir que l’Allianz Arena de Munic s’il·luminés de la mateixa manera abans del partit contra Hongria. Aquest fet li ha valgut moltes crítiques a la UEFA, ja que són gestos que no van d’acord amb les campanyes publicitàries que solen fer demanant el respecte per a tothom.
En canvi, el COI ha adoptat aquesta mesura sense fer-se’n gaire ressò. L’organisme regulador dels Jocs Olímpics deixarà que els esportistes de les diferents disciplines expressin les seves reivindicacions lliurement, també als terrenys de joc. Les noves directrius del comitè ofereixen la possibilitat de fer gestos polítics, solidaris o socials abans de començar les proves o durant la presentació individual de cada atleta. Les úniques directrius que ha donat el COI són que aquestes reivindicacions no es podran dur a terme durant els himnes nacionals o la presentació dels atletes rivals.
El comitè espera que els atletes respectin en tot moment els seus contrincants, sent aquesta l’única limitació que han interposat. A més, també han aclarit que els gestos també hauran d’anar d’acord amb els valors de l’olimpisme, cosa que exclou “qualsevol expressió que constitueixi senyals d’odi, discriminació o potencialment violenta”. D’aquesta manera, el COI fa un pas endavant per la llibertat d’expressió i li passa la mà per la cara a la UEFA, que encara té una assignatura pendent.
