El Futbol Club Barcelona de bàsquet ha guanyat un partit molt important contra el Madrid. Després de la derrota en l’obertura de la sèrie de la final del Playoff de la Lliga ACB al Palau Blaugrana, una nova desfeta avui hauria significat una distància quilomètrica. Les sensacions del matx de dilluns eren fins i tot més nefastes que el resultat. Però el conjunt de Sarunas Jasikevicius ha sortit amb molta energia, ha igualat les forces i, liderat, com no, per Nikola Mirotić, s’hi ha imposat. Gran tercer quart culer, i emocionant darrer quart, en el qual els blancs han estat a un triple de derrotar els catalans. Fabien Causer, però, ha fallat, i el Barça té més vida que mai.
El primer quart del Barça, fluix
El primer quart blaugrana no ha distat gaire del primer quart del primer partit de la sèrie. Aquest cop, però, afortunadament pels interessos de Sarunas Jasikevicius, el Madrid no ha tingut aquell encert abismal. Els jugadors blaugranes han començat fallant els seus cinc primers tirs. En canvi, els madridistes, liderats per uns Gaby Deck i Adam Hanga màgics, han arribat a guanyar per deu punts. Es notava la pressió que tenien els catalans en ment, coneixedors que una derrota hauria deixat les coses molt complicades.
Però el Barça ha fet gala de la passió i el caràcter del seu tècnic i ha emmenat el desastre. Ha reaccionat amb un parcial majestuós de 9-3. Per fi Kyle Kurić ha anotat un triple, el primer blaugrana en vuit minuts, i Laprovittola i Mirotić han fet unes bones anotacions.
La reacció final del primer quart ha estat tan forta, que s’ha prolongat durant tot el partit. Després de l’avantatge tan important dels blancs, els locals han sabut controlar la contesa. S’han despertat a temps. I el primer que han fet un cop desperts ha estat esmorzar-se el rival. Quina bogeria l’inici del segon quart! Parcial de 7-0, gràcies a un bon Davies en atac i un imperial Calathes en defensa. A més, la pressió i el nerviosisme han passat a les ments dels blancs. Especialment erràtic ha estat Causeur. Moltes jugades dels de Pablo Laso, avui de Chus Mateo, han mort en el francès.
Nikola Mirotić aixeca el dit
Així les coses, tots dos gegants del basquetbol espanyol han arribat empatats a 32 al descans. Han salvat els mobles els blancs, després que els culers s’acabessin relaxant un xic. En la represa, el Barça s’ha escapat en sensacions. Ha entrat definitivament al partit mitjançant Mirotić. El montenegrí ha aixecat el dit i ho ha liderat tot. Ha mantingut els seus amb vida amb anotacions de prestigi, mentre Sergio Llull feia el mateix. Finalment, Laprovittola ha fet esclatar el Palau Blaugrana amb un 2+1 increïble i sobre la penúltima botzina.
El darrer quart de la batalla ha demostrat el cansament d’uns i altres. I la calor. Moltes imprecisions i moltes errades. S’han donat en tots dos partits, i aquesta circumstància ha propiciat que arribessin amb vida al final i que oferissin un espectacle fins a l’últim segon. Quedava un minut i mig de rellotge i el marcador indicava una igualada a 67. El minut mort de llavors ha decantat les coses a favor del Barça. O de Mirotić, millor dit. La bèstia montenegrina ha posat més salsa amb noves anotacions. La seva enèsima exhibició. Ha acabat anotant 26 punts i, per tant, ha assolit més del terç de la puntuació dels seus.
Un desenllaç molt emocionant, que ha valgut la pena
Qui ha posat encara més salsa ha estat Cory Higgins. Després de més errors al llançament, l’estatunidenc ha encarat i quan preparava l’esmaixada Edy Tavares li ha fet falta. Dos tirs lliures, dos punts més i nou trencament de l’igualada. Un 69-67 a falta de vint-i-set segons que ha esdevingut definitiu. Perquè en la rèplica madridista, Causeur ha encongit els cors catalans amb un triple… fallat.
Durant uns segons tothom ha temut al Palau la victòria visitant, però no ha estat així per uns mil·límetres. Al rebot, la bona defensa ha impedit que Rudy Fernández pogués llançar. Tant ha estat així, que el balear ha comès peus. Ha perdut les opcions d’anotar i ha perdut el matx. 1-1, cap a Madrid i amb la moral recuperada. El Barça s’ha retrobat amb si mateix i té més vida que mai i ganes de reeditar el triomf nacional de l’any passat contra el mateix rival.
