Havia de ser un festí com el de la selecció alemanya, però l’estrena de La Roja ha estat francament decebedora, tant en el camp com, sobretot, als micròfons de la televisió pública. En el plànol exclusivament futbolístic, només detalls de Pedri, l’electricitat revulsiva de Lamine i el perill d’Olmo entre línies -tots dos haurien d’haver entrat abans- i poca cosa més.
Des de la cabina, l’equip capitanejat per Rivero començava amb una declaració de condescendència del periodista merengue, que amenaça de fer la competència al mític José Ángel de la Casa (Blanca): “Ells també hi tenen dret”, un cop havia sonat l’himne de Cap Verd. A Vero Boquete se li escapava un pronom demostratiu inapropiat: “Aquests han vingut aquí a defensar…” mentre que Rivero s’afanyava a repetir innecessàriament el cognom Cucurella -fitxat pel Madrid per poder presumir de representant-, fins i tot a destemps o quan ja no tenia la pilota als peus. De fet, a l’hora de cantar l’alineació ha estat a punt d’anomenar-lo en primer lloc, en detriment del porter Unai Simón. Petites i reveladores traïcions del subconscient.
Després d’una pausa publicitària amb un anunci de Vinicius -l’operació blanquejadora del brasiler mai pot defallir-, Rivero ens ha regalat diversos moments de propaganda del programa Masterchef, ha confós Pedri amb Cubarsí en un xut fora de l’àrea i ha etzibat un “vaya por Dios” en un córner invalidat pel VAR. Un repertori que s’ha ampliat en el tram final, amb expressions de barra de bar: “Mira per on, ara ens ataquen”, “És increïble que ara ells hagin forçat un córner” o “No veien porteria des del Nadal”. Com a cirereta, ha esmentat Costa d’Ivori en comptes de Cap Verd i, lluny d’avergonyir-se’n, se li ha ocorregut citar altres seleccions més o menys exòtiques, com si totes fossin iguals.
Com a nota positiva, Roi Groba entrevistava en portuguès l’heroi de Cap Verd, un porter de 40 anys que juga a la segona divisió portuguesa. En un espai posterior, Felipe del Campo -un altre cadell de Florentino, exdirector de Marca TV- assenyalava Gavi -diana preferida de la caverna mediàtica- i intentava aixecar els ànims d’una parròquia més resignada que abatuda, amb Marta Corredera i Julio Salinas al plató. Del Campo adquiria un to apocalíptic veient el pròxim partit com una final i recorria al truc de la comparació amb els debuts d’altres seleccions potents per minimitzar la patacada. “Arriben trons”, advertia Rivero en el tancament de la retransmissió; tant de bo que per a la bona salut futbolística i periodística s’instal·li una certa calma i lucidesa.
