El futbol és l’esport més popular del món, el negoci que genera és el més gran i la indústria que el produeix és un monstre que no para d’esprémer i desvirtuar al mateix futbol. La Pilota d’Or, el guardó que organitza cada any la revista France Football i que designa el millor jugador del món, és una peça més d’aquest engranatge. No aporta res al joc, però genera ídols i això ven, forma part del pastís i, naturalment, té molts pretendents. Tant és així que els debats que abans eren purament mediàtics ara ja impliquen als mateixos protagonistes.
Cristiano Ronaldo va obrir bretxa ja fa temps, al seu més pur estil egòlatra i vanitós, quan dies abans de la gal·la de la Pilota d’Or de 2008 va deixar anar que ell era “el primer, el segon i el tercer millor jugador del món”. Afortunadament no es va estendre l’exemple i Leo Messi en va tenir molta culpa. L’argentí del Barça, sense badar boca, va rebre vuit Pilotes d’Or, va ser el millor durant quinze anys i tothom ho sabia, perquè del que es tracta, del que s’ha tractat sempre, és de parlar al camp i que els altres facin les valoracions.
El Reial Madrid també ha estat pioner a rebel·lar-se contra la Pilota d’Or fa dos anys, quan la votació va coronar Rodri (llavors al Manchester City) en comptes de Vinicius Jr., fins al punt de retirar tota la representació del club a la gal·la, desacreditar públicament els organitzadors i menysprear els votants. Dos anys d’exili després, Florentino Pérez torna a l’atac ara amb Kylian Mbappé com a candidat. Necessita fer brillar la seva estrella galàctica i al davanter francès no és que se li hagi passat l’arròs, però amb 19 anys el van convertir en candidat a millor jugador del món i amb 27 encara espera a coronar-se. I, pel que es veu, també desespera, perquè fa uns dies va decidir baixar a l’altura de CR7 i es va llançar uns quants elogis reclamant la pròxima Pilota d’Or, tot i que fa dos anys que no guanya res amb el seu equip o selecció.
El cas és que Lamine Yamal ha caigut en el parany. El seu desequilibri, els seus gols i la seva influència en els títols del Barça i el Mundial d’Espanya ridiculitzen l’autobombo del francès, però ha decidit fer el seu míting. I oberta la veda, també hem sentit Fabián Ruiz reivindicar-se com a únic campió de Champions i Mundial alhora, Dembelé ha fet saber que està molt enfadat amb Mbappé per menystenir-lo i diuen que Rodri aparentment entén que el Barça aposti per Lamine encara que ell (Pilota d’Or 2024 i MVP del Mundial) també és a la travessa.
Cadascú és lliure de dir el que pensa, però el futbol és als estadis, allà és on el futbolista parla de debò; la resta és soroll. I en aquesta campanya, només parlen els egos i els interessos econòmics; ni els uns ni els altres generen futbol, victòries, títols o admiració. No aporten res a l’espectacle esportiu. Ans al contrari, si tens necessitat de parlar dels teus mèrits és perquè no n’has fet prou sobre la gespa.
