Les urnes van ser justes amb Joan Laporta després d’haver tret el Barça del forat negre en què estava ficat el 2021, però això ja és història i el futbol no té gaire memòria. És obvi que el club, l’equip, l’estadi, la caixa, el futur i l’humor dels culers del 2026 està infinitament per sobre del que estava fa cinc anys, però com va repetir el president durant la campanya, queda molta feina per fer. Dit d’una altra manera, hi ha molta feina a mig fer, feina transcendent per al futur del club, per a la seva salut econòmica, per al blindatge del model de club, per a la seva competitivitat i, en definitiva, per a tornar a situar el Barça en la primera línia mundial.
La radiografia actual del Barça no qüestiona ni la seva grandesa ni el seu potencial. El president Laporta pot presumir de les 50 Copes d’Europa del club, de l’actual hegemonia a la Lliga de futbol (3 de les últimes 4), del regnat del Barça femení, del protagonisme de la Masia, dels 1.000 milions d’euros d’ingressos o dels centenars de milions de seguidors a tot el món. No li falten raons. Però el Barça tot just acaba de recuperar la regla 1:1 que li permetrà operar amb normalitat per primer cop en cinc anys. El club necessitarà endeutar-se encara més per poder acabar la reforma del Camp Nou. L’equip femení no té prou recursos per retenir tot el potencial que genera. I fa més de deu anys que el Barça va guanyar l’última Lliga de Campions amb Luis Enrique a la banqueta i Messi al camp.
I podríem continuar enumerant els grans reptes que té pendents el Barça en els pròxims cinc anys. Podríem parlar de bàsquet, de la propietat i participació dels socis, dels mecanismes de transparència, de l’homenatge a Messi, de superar el cas Negreira… Segurament, però, el repte més important i prioritari, perquè condiciona la resta, és el nou Camp Nou; acabar-lo aviat, posar la màquina comercial a ple rendiment, començar a reduir deute en comptes d’ampliar-lo, recuperar el potencial econòmic que permeti competir amb els rivals directes i, aquest cop, oblidar-se de gastar compulsivament i dedicar-se a alimentar el model esportiu del club, que ja s’ha demostrat guanyador i rendible. Aquest és el carril central d’aquest quart mandat de Joan Laporta i el seu llegat per al futur del Barça. Segurament, el camí més fiable cap a la primera Champions del Barça de Lamine Yamal; sense dubte, la rampa de llançament per tornar a ser el club de referència a tot el món.
