Sempre m’ha agradat l’acudit aquell que diu que hi ha un home que va al dentista i, quan veu que la turbina està a punt d’entrar-li a la boca, li agafa l’entrecuix al dentista i li diu: “Oi que no ens farem mal?”. És una manera molt gràfica d’entendre una situació en què dues parts tenen molt a perdre i poc a guanyar. Fa pocs dies, des de Món Esport explicàvem que el Futbol Club Barcelona no denunciaria Javier Tebas per la revelació de documents confidencials, cosa que podria haver comportat la seva inhabilitació com a president de LaLiga, i molts dels nostres lectors es preguntaven per què. Doncs, probablement, perquè Joan Laporta ha preferit tenir agafat Tebas dels pebrots, com es diu col·loquialment, i dir-li: “Oi que no ens farem mal, Javier?”.
Perquè el falangista, espanyolista i madridista Tebas -valgui la redundància, si se’m permet-, ha intentat fer la vida impossible al Barça des que Laporta va arribar novament a la presidència del club. No és casualitat que en el moment que va reaparèixer una figura desacomplexada que volia restituir la grandesa del Barça en comptes d’acotar el cap i dir que sí a totes les ordres de Madrid, Tebas intensifiqués els seus atacs a l’entitat blaugrana.
Primer, Tebas va evitar la renovació de Leo Messi amb l’estricte control financer de LaLiga, oferint al Barça només dues opcions: acceptar l’acord amb CVC que hipotecava el club o deixar escapar l’argentí. Laporta, desacomplexadament, va posar el Barça al davant i va prendre la decisió més dolorosa de la seva trajectòria com a president. L’estiu següent, el club va trobar l’alternativa de les palanques per burlar el control financer de LaLiga, si bé Tebas va estar a punt de frustrar el fitxatge de Robert Lewandowski, airejant informacions confidencials del Barça. I així anar fent. La llista és molt llarga, però la història sempre és la mateixa: Tebas força la normativa per posar traves al Barça i el club dribla l’obstacle amb solucions imaginatives.
Hi ha qui diu que això és fer trampes, però al final tot s’ha fet sempre dins de la llei, tant per part de Tebas, com per part de Laporta. Cal tenir en compte que qui ha atacat sempre primer ha estat el de Madrid, per variar, i les actuacions del Barça s’emmarquen dins de la defensa pròpia. El que passa és que això, venint des de Catalunya, és molt poc habitual i Laporta, amb un gest poc habitual en el nostre país, no s’ha rendit a les exigències de la capital estatal i això ha agafat tothom desprevingut, tant a Barcelona com a Madrid.
I així és com s’ha arribat al cas de Dani Olmo, on, novament, Tebas ha fet mans i mànigues per intentar impedir la inscripció d’aquest jugador i de Pau Víctor. Primer, dient al Barça que tindria fair play financer quan signés l’acord amb Nike per acabar incomplint la seva promesa. Després, posant totes les traves possibles a acceptar els documents de la venda de les llotges VIP de l’Spotify Camp Nou. I, finalment, utilitzant uns comptes intermedis per instar el CSD a retirar les fitxes dels jugadors. Laporta, però, ha trobat sempre una alternativa, ha contraatacat i, ara, ha guanyat la batalla. Quan fa mesos des de Barcelona molts donaven els jugadors per perduts i parlaven ja d’una moció de censura que sí que hauria ensorrat el club, Laporta ha mantingut la lluita i el CSD ha acabat donat la raó al Barça i Olmo i Víctor mantindran les seves fitxes.
A més a més, per posar totes aquestes traves durant tots aquests mesos, Tebas ha forçat massa la màquina. Es va inventar una Comissió de Seguiment entre LaLiga i la RFEF -ara que també és vicepresident de la Federació- que ha quedat provat que no tenia competències per retirar inscripcions i, recentment, ha publicat documents confidencials del Barça. La seva fúria per no poder controlar una entitat tan important de Catalunya des de Madrid ha fet que es passés de frenada i s’hi ha jugat la inhabilitació.
Tenint en compte que Tebas ha intentat fer tant mal al Barça durant tot aquest temps, per què Laporta no se l’ha volgut carregar? Doncs perquè ara el té agafat de l’entrecuix i li pot dir: “Oi que no ens farem mal, Javier?”. Ara Laporta té la paella pel mànec i Tebas sap que el seu càrrec perilla si el president del Barça prem un botó. Per venjança ho podria fer, però vingui qui vingui darrere seu no deixarà de ser un nou representant de l’Estrella de la Mort, que diu Antonio Baños, és a dir, de Madrid i de tot el que significa. A la pràctica, seria el mateix que Tebas. A Laporta li ha costat molt guanyar aquesta batalla contra l’Imperi -mantenint l’analogia amb Star Wars-, així que ara que la situació està controlada, per què ens hauríem de fer mal?
25 
