Seria fàcil elaborar un llistat de les barrabassades en prohibicions i drets humans al Qatar, però si en voleu un resum acurat i en to humorístic, només cal escoltar a qualsevol plataforma la cançó del noruec Rasmus World Never mind the slavery: “Tothom és benvingut llevat si ets gai”, referències a immigrants que s’hi han escarrassat durant jornades maratonianes perquè tot estigui en condicions –alguns s’hi han deixat la pell literalment- i una imitació força reeixida d’Infantino que evoca Felisuco. “Només vull veure jugar el meu equip” equival a recordar que el futbol continua sent l’opi del poble. I més que mai no cal repartir catximbes entre el públic.
De fet, n’hi ha hagut ben bé prou amb una cerimònia d’inauguració a mig camí entre esperpèntica i cañí, retransmesa per La 1. Hi han desfilat des de dones tapades amb burca, una mascota fantasmagòrica, focs artificials d’aspecte infernal, una icona gràfica presumptament sofisticada que sembla la unió de dues serps daurades i emirs mirant-s’ho des del seu tron diví. Tot molt forçat, com si volguessin fer passar per menjar casolà tuppers plastificats d’avió.
També han aparegut els símbols d’anteriors edicions mundialistes. Entre elles, l’inefable Naranjito de qui Juan Carlos Rivero -ara orfe d’ídols blancs-, ha recordat en dues ocasions que era del campionat de 1982 mentre un company s’afanyava a desitjar millor sort ara per a La Roja, que tot ho purifica. El presentador d’Estudio Estadio no ha pogut reprimir la menció a l’àrbitre egipci Al-Ghandour, que els va fer la guitza a l’Espanya-Corea del Sud de 2002. Exercia de presentador el català Arseni Cañada -ja definitivament integrat com a Arsenio a la capital del quilòmetre 0- i que no fa tant celebrava amb delit els triples del madridista Bullock en els partits de la lliga ACB.
La sorpresa negativa de la jornada ha estat comprovar en directe la caiguda d’un mite. Morgan Freeman, el tros de pa que amenitzava amb filosofia l’estada a presó de Tim Robbins a Cadena perpètua, i que el 2009 s’havia posat a la pell de Nelson Mandela -possiblement una de les grans banderes dels valors ètics i de la lluita contra tota discriminació-, anava recitant frases amb un vestit negre propi d’un sacerdot. Sonava tan creïble com el dia en què Maradona i Julio Alberto van jugar aquell partit contra les drogues.
Quant a detall anecdòtic, l’inici de la competició ha desbordat l’intercanvi de cromos al Mercat de Sant Antoni. Tengui i falti, mític argot de l’època ja llunyana en què els jugadors eren molt més vells que els col·leccionistes… “Human rights, fuck you! Olé, olé, olé!” va cantant Rasmus World, “veurem el futbol igualment”. Doncs ja és aquí, engegueu les pantalles i bon profit.
