Durant els mesos en què la Grada d’Animació del Futbol Club Barcelona va estar tancada, als partits blaugranes se sentien sovint càntics que reclamaven el seu retorn. “Volem la grada d’animació” s’havia convertit en una reivindicació que sonava més d’una vegada en cada duel i de manera majoritària a l’estadi. Era evident que el barcelonisme trobava a faltar aquella empenta que dona vida a la graderia. Ara que ha tornat a obrir, sota el nom de Gol 1957, l’Spotify Camp Nou té una altra cara. Els càntics, els crits, les banderes, els colors i el suport constant ajuden a crear un ambient que s’agraeix moltíssim. Potser el Barça no necessita una grada d’animació per guanyar partits, però ajuda -i molt- a aconseguir els objectius.
Ara bé, a quin preu?
El Barça ha decidit, novament, suspendre l’activitat del Gol 1957. Aquest cop és de manera temporal, només per al partit contra l’Alabès, a caisa dels incidents del clàssic i de l’acumulació d’expedients per comportaments contraris als valors de l’esport. L’episodi més greu va ser l’intent d’agressió a Eduardo Camavinga amb el pal d’una bandera durant la celebració d’un gol del Reial Madrid. Una imatge inadmissible que no es pot justificar de cap manera. No hi ha rivalitat futbolística, sentiment de pertinença ni defensa d’uns colors que pugui servir d’excusa per agredir un jugador, que, a més a més, només estava celebrant un gol.
El problema, però, ve de més lluny. Els incidents del clàssic han estat el detonant d’una decisió que arriba després de diversos episodis i advertiments, els mateixos que, segons els arguments del club, ja van causar el primer tancament de la Grada. Els càntics ofensius, els insults i comportaments violents que es venen produint a la zona d’animació des de fa anys no són fets aïllats que es puguin despatxar com una simple anècdota.
Seria profundament injust, tanmateix, posar tothom al mateix sac. Alguns dels grups que formen part de la Grada d’Animació i la gran majoria dels seus membres duen a terme una feina molt positiva, tant pel suport que donen a l’equip com per la seva implicació en les reivindicacions relacionades amb els drets i les llibertats del país. El barcelonisme també és això: una manera d’entendre el futbol que va més enllà dels noranta minuts. Més que un club, que en diuen. Hi ha molta gent que dedica temps i esforços a animar el Barça, que acompanya l’equip quan les coses van mal dades i que viu el club amb una passió i una identitat que mereixen tot el respecte. Però que hi hagi gent que fa les coses bé dins la Grada -una majoria- no elimina el problema. També hi ha personatges que s’hi acosten per exhibir actituds ultres, odiar i protagonitzar episodis violents. Persones que, amb el seu comportament, embruten la feina de tots els altres. I això és el que cal afrontar, sense excuses ni ambigüitats.
Es pot fer un paral·lelisme amb el que passa en altres espais de mobilització col·lectiva, com en els aldarulls dels carrers de Barcelona o als de França. La majoria de les persones que participen en una concentració o que comparteixen una reivindicació no tenen res a veure amb els episodis violents que puguin protagonitzar alguns individus. Però aquests episodis acaben condicionant la percepció de tothom. En una grada de futbol passa una cosa semblant: milers de persones poden anar-hi a animar, a expressar les seves idees i a defensar els seus colors, però n’hi ha prou que uns quants traspassin totes les línies vermelles perquè el conjunt quedi assenyalat.
El Barça i la Grada d’Animació, per tant, tenen un problema que no es resoldrà simplement tancant l’espai durant un partit. La mesura contra l’Alabès és un toc d’atenció, i el club vol que el Gol 1957 torni a funcionar contra l’Aston Villa. Però la reobertura no pot convertir-se en una manera de passar pàgina sense haver resolt res. Cal que els grups assumeixin responsabilitats, que hi hagi compromisos reals i que el club actuï quan es produeixin comportaments inadmissibles. Sí, volem la grada d’animació. La volem perquè el Camp Nou necessita ambient, perquè el suport de l’afició pot ser determinant i perquè hi ha molta gent que treballa honestament per fer del Barça una cosa més gran que un equip de futbol. Però no la volem a qualsevol preu.
