L’eliminació de la Champions a mans de l’Atlètic de Madrid de Simeone és un calze de mal beure per a les aspiracions del Barça de Flick i la il·lusió culer de veure el seu equip reconquerir el centre europeu. L’afició ha reconnectat amb l’equip, gaudeix del seu futbol, vibra amb la recuperada competitivitat, que si no hi ha un daltabaix li permetrà guanyar cinc dels vuit últims títols disputats, incloses les dues Lligues consecutives. És un balanç excel·lent que ni els membres de la confraria del got mig buit gosen discutir, però el barcelonisme continua mirant amb enveja el camp de batalla europeu i es pregunta què ha de fer el club per conquerir aquest cim.
La temporada passada, el Barça va fer una Champions per emmarcar i l’Inter li va tallar les ales a les semifinals per veterania i per estratègia, no pas per futbol. Aquesta temporada, l’equip de Flick tampoc ha estat inferior al seu rival de quarts, però no ha tingut ni ombra de sort i ha pagat caríssims els errors, la falta d’efectivitat i l’escassa profunditat de plantilla. A partir d’aquí, tota expectativa de millora sembla passar per fitxar tot el que el club no ha pogut fitxar els darrers estius per la precarietat econòmica. És la lògica més estesa al món del futbol i algun argument té.
És obvi que el Barça ha trobat a faltar el Raphinha poderós de la temporada passada, el Lewandowski infal·lible, l’experiència i criteri d’Íñigo Martínez i els recanvis que haurien pogut omplir aquest buit. Però també és un fet que el Barça és on és a pesar de no estar entre els 97 clubs que més han fitxat i gastat l’estiu passat. Això també diu alguna cosa; com ara que els 482 milions gastats pel Liverpool no li han servit ni per guanyar la Premier, ni per arribar més lluny que el Barça a la Champions. I el mateix es podria dir del Madrid de Mbappé, que completarà dues temporades en blanc, malgrat haver-se gastat 167 milions, o del Chelsea (339M€) o del City de Guardiola (301M€), que encara té possibilitats a la Premier League però es va quedar a vuitens a la Champions.
Ja es veu que fitxar no garanteix res en aquest sentit. En canvi, tenir un bon projecte, una bona filosofia de joc, un grup unit amb fam de victòria i el compromís de la gent de la casa són els factors que han permès al Barça competir al més alt nivell malgrat la diferència de recursos. Segur que un parell de reforços ben estudiats podrien alimentar aquest projecte i millorar l’equip. Però segur, també, que abans de fitxar és millor mirar el que tens a casa, comptar amb el creixement i l’experiència adquirida dels joves que ja són nucli del primer equip i planificar el següent pas sempre posant el col·lectiu per sobre de les individualitats. El Barça, segurament, necessita fitxar, però sobretot necessita estudiar molt bé en què es gastarà els diners disponibles i a costa de què.
