La darrera i esperpèntica Assemblea de Compromissaris del FC Barcelona evidencia que el Barça del segle XXI, la primera potència esportiva del món, una entitat que genera mil milions d’euros, necessita imperiosament modernitzar el seu sistema de governabilitat. No pot ser que l’anomenat Parlament del Club presenti el mateix format, ritme i estètica que quaranta anys enrere. El Barça global de Messi no es mereix això. El món del futbol ha canviat molt en les darreres dècades, però el barcelonisme viu cada any aturat en el temps per via d’unes assemblees de cafè, copa i puro que ens avergonyeixen. És inacceptable que la junta directiva encara no hagi estudiat, proposat i activat, amb l’esperit pioner que ha caracteritzat el Barça en tantes coses al llarg dels anys, mecanismes de participació universal com el vot electrònic a fi que tots els socis hi diguin la seva en les decisions més transcendents que envolten l’entitat.
Però més enllà de l’actualització del format, l’altre dèficit d’aquest tipus d’assemblees vuitanteres és que la notícia ha estat que després de quinze anys, des del 2003, una junta directiva no perdia la votació –dissabte, la de permetre endeutar-se fins a l’infinit– d’un punt de l’ordre del dia. Aquesta excepcionalitat diu molt poc de l’esperit crític del soci compromissari, tradicionalment massa influït per la gens dissimulada convivència dels mitjans de comunicació tradicionals amb el discurs governamental de la directiva –bé, sempre i quan no l’encapçali Joan Laporta, que hagué de lluitar contra els semàfors vermells dels de sempre–.
És democràticament preocupant que en ple segle XXI veiem, en directe, com una directiva que veu perillar l’aprovació d’una de les seves propostes estrella –la reforma de l’escut– la retiri per allò que ens ho hem de replantejar, que és el mateix de dir ‘vostès, socis compromissaris, no són prou adults com per prendre aquesta decisió’. Dissabte, doncs, la mateixa directiva que encapçala el president Bartomeu, va deslegitimar l’assemblea per la senzilla raó que, oh sorpresa, hi havia debat. Esperpèntic.
Sortosament, el futur del Barça continuarà en mans dels socis i n’hi ha que volen plantejar idees que caldrà escoltar. Perquè, exhaurit el model estructural, intel·lectual i organitzatiu actual, és evident que s’aventuren nous temps a can Barça en l’aspecte institucional. En l’esportiu, el pla segueix invariable: que aquesta estrella de Rosario, de cor argentí i cap català, anomenat Lionel Messi, ens segueixi il·luminant cada partit des de la gespa i posi llum allà on hi ha foscor. El drama és que ara que sabem que no el veurem brillar durant tres setmanes ja patim. Imagineu-nos el dia que plegui… Que sigui tard, tant que aleshores les assemblees ordinàries ja hagin estat substituïdes per l’smartphone de cada soci i sòcia.
