L’eliminació del Barça de la màxima competició europea, culminada amb una clara derrota al Camp Nou contra el Bayern de Munic, ha estat una garrotada de les grosses. Fins ahir podíem pensar que una combinació macabra de factors en contra havia estat determinant pels mals resultats a la Champions League: els arbitratges, el virus FIFA amb les lesions i la sobreexplotació de jugadors i un bombo que ens va dur al pitjor grup. Amb el partit d’ahir sorgeixen dubtes i males sensacions.
També apareixen algunes qüestions: Hi ha mal ambient al vestidor? Els jugadors que han volgut romandre, sigui per cobrar o sigui per mesurar forces amb el club, són un problema? En Xavi, a qui vaig defensar i continuo defensant, està manegant la situació amb prou encert? La manera de jugar amb els jugadors que tenim, és la millor per jugar contra equips de qualitat i amb jugadors ràpids que tenen tot el camp lliure per córrer? Tots els esforços econòmics i tota la feina esmerçada, mereixen tan poca recompensa?
Sap molt greu que un equip que havia i ha engrescat tant al barcelonisme, pateixi una pèrdua de crèdit tan sagnant en aquests moments d’aquesta estranya temporada. Està ben clar que resta feina per fer. Per damunt de tot, cal fer net al vestidor. No podem tenir dubtes sobre el compromís de tots els jugadors. En segon lloc, en Xavi ens haurà de donar la raó als que l’hem defensat des del primer dia amb bon joc i també, i molt important, amb resultats. El president i la junta han fet la feina, molt condicionada per la situació econòmica i els contractes i actitud d’alguns. Però ara ja mana la pilota. Hauran d’estar amatents i ser exigents i ferms en el govern. Si no, ja sabem com funciona, aviat els miraran a ells. Visca el Barça sempre!
