Inexplicable, paranormal, violent i majestuós. Així ha eliminat el Reial Madrid de la Champions League el Chelsea. En un partit èpic. En un matx que sempre es recordarà. Un més! Després del gran resultat de l’anada, el Chelsea ha mostrat, per fi, la seva millor versió. La que el va fer campió continental el curs passat. Tant ha sigut així, que els blues han remuntat provisionalment l’eliminatòria amb tres gols en setanta-cinc minuts. Tot i això, en un tancar i obrir d’ulls Luka Modrić ha fregat la seva bota i, amb una assistència gloriosa, ha servit a Rodrygo Goes l’empat de l’eliminatòria. En la pròrroga, amb les forces londinenques consumides, un guerrer anomenat Karim Benzema ha destrossat l’embarcació anglesa quan aquesta era ja a la riba de la platja, i ha situat el Madrid a les semifinals de la competició (2-3).
Sortida en tromba del Chelsea i gol matiner
Carlo Ancelotti havia plantejat el mateix partit que en l’anada. Llavors, el pla li va sortir bé. Però avui no. L’únic canvi, el de Nacho Fernández per Éder Militao en la defensa, i obligat pels problemes físics del brasiler, ha abaixat el nivell de l’equip. En canvi, Thomas Tuchel, per motius obvis, ha revolucionat el seu onze. I ha donat amb la tecla. El Chelsea ha sortit al Santiago Bernabéu en tromba, i ha sorprès l’equip espanyol. Aquesta vegada, els blancs no han sabut com desfer-se de l’efervescent pressió blue.
El Chelsea ha fet mal, des del principi, de totes les formes possibles. Quan s’ha arreplegat, ho ha fet amb bons contraatacs. I en estàtic, aquest cop sí que han trobat les vies del perill. Intensitat a dojo. Mason Mount i companyia són boníssims, i han demostrat que allò que va passar a Londres va ser un accident. De fet, el migcampista anglès ha avançat els seus gràcies a una bona assistència vertical de Timo Werner, i amb un xut entre els centrals madridistes inapel·lable per a Thibaut Courtois.
Amb el 0-1 tan matiner, el Chelsea s’ha omplit de confiança. Això era un altre equip! Ja no cometien les errades ni les faltes de concentracions fetes a Stamford Bridge. Tots per a un, i un per a tots. Aquest sí que era el Chelsea campió continental. Karim Benzema estava engabiat, i Vinicius molt ben controlat. En canvi, en la mateixa banda, el lateral blue Reece James feia molt mal. Processat tot això, l’equip local ha intentat no prendre més mal fins al descans. I ho ha aconseguit.
Mateix guió en la segona meitat, amb l’eliminatòria sorprenentment igualada al Bernabéu
Però a partir de la represa, no. A partir de la represa, un altre cop blue ho ha igualat tot. Déu-n’hi-do! Antonio Rüdiger, exhibit en el tall i en l’elaboració, ha volat en un córner inexistent, però córner i, amb un cop de cap fortíssim, ha posat el 0-2. El 3-3 en l’eliminatòria, amb molta estona per davant.
El lema 90 minuti en el Bernabéu son molto longo estava sent real. Però aquest cop era foc amic. Era el Madrid qui provava la seva pròpia medicina. La igualada ha fet molt, moltíssim mal als blancs. Si bé han tingut dues ocasions consecutives de la mà de Benzema i Fede Valverde, el boxejador madrileny ha patit un altre cop. Primer, després que Marcos Alonso (partidàs del madrileny) marqués un gol, el VAR ha salvat els blancs. I és que el lateral esquerre, gràcies a una pèrdua al mig del camp escandalosa del madridista Ferland Mendy, s’ha ajudat amb la mà en la jugada. Involuntàriament, però les noves normes són les noves normes.
Lluny d’aixecar els ànims locals, el gol anul·lat ha enfurismat els londinencs. Amb un domini massiu de la pilota, i un Mateo Kovačić en estat de gràcia, el Chelsea ha trobat, poc després, la rèplica amb un gol vàlid. Werner, vestit de funambulista, ha deixat a terra Casemiro i David Alaba, i ha batut Courtois. 0-3 al marcador! Remuntada consumada! De fet, instants després, el porter belga, amb una aturada fàcil per a ell però impossible per la resta de mortals, ha salvat el quart. I tot plegat ha emmudit el Bernabéu…
El Madrid, sempre fins al final. Luka Modrić, sempre estel·lar
… Però de lemes va la cosa. Dels 90 minuti a l’Hasta el final, vamos Real. La història inacabable. El Madrid ha estat una estona eliminat. Cinc minuts. El temps que Luka Modric ha volgut. I és que el croat ho ha evitat, amb la millor assistència de la temporada. Amb una passada teledirigida, amb l’exterior, a l’estil trivela del gran Ricardo Quaresma, el Pilota d’Or ha servit un caramel perquè Rodrygo, recentment ingressat al terreny de joc, empatés l’eliminatòria. Perquè el Bernabéu respirés.
El Bernabéu ha respirat encara més quan l’àrbitre ha xiulat el final dels 90 minuts reglamentaris. Tocava jugar una pròrroga per definir el vencedor d’aquesta epopeia. Trenta minuts extres al Bernabéu i contra un equip que s’ho ha deixat tot… S’imaginen el final de l’obra?
Benzema mata el Chelsea en la riba, a la pròrroga
Així és… el de sempre i com sempre. Amb tot més igualat i normalitzat, Vinicius ha servit, davant la passivitat de Thiago Silva, un nou caramel a Benzema. I el francès ha aprofitat l’única errada de Rüdiger, involuntària per una patinada, per marcar de cap, a plaer, el 2-3 definitiu. La màgia s’havia apoderat de l’estadi madridista. Tant, que ha fet que Jorginho perdonés la nova igualada en la darrera jugada del matx. I així acabat un nou capítol d’un idil·li. Fa falta que un xaman estudiï aquest cas. El Madrid duu a l’extrem els seus rivals i, un cop aquests donen tot el que poden donar, els blancs fan un kame hame ha.
Ho va fer Cristiano Ronaldo contra la Juventus la temporada 2017/2018, i ho ha fet avui Benzema. Ho han fet, ho fan i ho seguiran fent. Aquest Madrid no és el millor equip en termes de joc, però sí que és el més especial. I en aquesta competició no sempre acostuma a vèncer l’equip que millor juga. Però sí el més especial. Sí: el Madrid ha passat d’estar eliminat, a tornar a gaudir d’una nit històrica i trobar-se a només tres partits d’aixecar-ne una de nova. Són immortals.
