Florentino Pérez, president del Madrid, ha estat entrevistat la nit de dimecres al programa televisiu El Chiringuito de Jugones. Allà, ha repassat, entre altres qüestions, l’actualitat del seu etern rival: el Futbol Club Barcelona. I ho ha fet amb un to més afectuós de l’esperat. El dirigent blanc confia que el club blaugrana capgirarà la seva nefasta situació econòmica, i l’ha defensat davant la contínua pressió de LaLiga.
Florentino ho ha argumentat recordant que “és un dels millors clubs del món. Menysprear el Barça em sembla absurd, i pressionar-lo encara més.” A més, ha lamentat que l’organisme dirigit per Javier Tebas “sembla el director esportiu del Barça, dient quan poden fitxar i quan no”. Encara en clau culer, i qüestionat per la possible incorporació del davanter del Bayern de Munic Robert Lewandowski, el president ha celebrat que “seria fantàstic. Tot el que sigui que el Barça i el Madrid prosperin serà bo per a tothom”.
Això és evident. I és que com més jugadors de qualitat hi hagi als clàssics i en definitiva a la lliga espanyola, més ingressos es generaran. Per això crida tant l’atenció la crítica i la duresa de Tebas al Barça. Un Tebas a qui sovint se li atorga la responsabilitat d’una altra qüestió capital blaugrana: el comiat de Leo Messi. I Florentino també s’hi ha referit.
Florentino i l’adeu de Leo Messi al Barça
El dirigent ha recordat que “fa pocs dies també va marxar Marcelo del Madrid, i és normal que plorin com ho fan, perquè són jugadors que han estat molts anys al mateix club i ho senten. Jo no m’alegro que marxi cap jugador de cap equip”. Més enllà de l’esmentat Marcelo, cal recordar que el Madrid ja s’ha reposat d’una pèrdua molt dolorosa tant en termes sentimentals com esportius. És la de Cristiano Ronaldo.
El màxim golejador històric del club va marxar l’estiu de l’any 2018 i, després d’un curs dolent dels blancs, s’han refet i en aquest cicle han acabat guanyant dues lligues i una Champions. El cas de Messi i el del portuguès no són comparables, ja que el primer havia fet tota la carrera aquí i va canviar encara més la història del seu equip. Però no deixa de ser un precedent que convida a l’optimisme després de precisament un primer any post Messi molt dur.
