Dur escrit de la Fiscalia Provincial de Madrid contra l’entrenador del Reial Madrid. El Ministeri Públic ha demanat una pena quatre anys i nou mesos de presó per a Carlo Ancelotti arran de l’acusació de frau a l’erari públic per un import d’1.062.079 d’euros en els exercicis fiscals de 2014 (386.361 euros) i 2015 (675.718 euros), en la que va ser la seva primera etapa a la banqueta merengue.
Segons el dens escrit d’acusació, el Ministeri Públic li imputa dos delictes contra la Hisenda Pública. La base de l’acusació és que el tècnic va declarar la seva condició de resident a l’Estat espanyol a efectes fiscals i va fixar la seva residència a Madrid. Ara bé, només va declarar a la Hisenda espanyola els salaris del Reial Madrid, però va ometre el rendiment dels drets d’imatge gestionats per altres entitats i societats.
El lloguer del pis, la clau de volta de l’acusació a Ancelotti
L’escrit d’acusació sosté que Ancelotti va signar el 4 de juliol de 2013 un contracte de treball com a entrenador del Reial Madrid per al període comprès entre el 5 de juliol de 2013 i el 30 de juny de 2016 “especificant-se en la seva remuneració per a aquest període, a més a més d’un rendiment de treball, uns rendiments derivats de la cessió dels drets d’imatge al club”. A més, precisa que des del mes de juliol de 2013, l’acusat va passar a treballar i residir a Espanya, amb domicili fiscal a Madrid.
Però, quan el tècnic va cessar de forma “anticipada” la seva relació amb el Reial Madrid el 25 de maig de 2015, va tenir l’habitatge llogat fins a l’octubre d’aquell any. La conclusió dels tècnics d’Hisenda és que durant tot 2015 “Espanya va ser el seu centre principal de relacions personals i interessos econòmics”. En aquest marc, el tècnic només va declarar els salaris i les bestretes del Madrid com a empresa que el tenia contractat, però va aprofitar el que la Fiscalia titlla de “complex i confús entramat de fideïcomisos i societats interposades per canalitzar el cobrament dels drets d’imatge” fora del fisc espanyol.
En definitiva, l’entrenador “va simular” la cessió dels seus drets d’imatge a entitats “mancades d’activitat real” i de capacitat d’explotació que estaven domiciliades fora d’Espanya. Un sistema que “perseguia l’opacitat de cara a la Hisenda Pública espanyola i l’ocultació del beneficiari real dels rendiments”. Aquest sistema permetia, segons el Ministeri Públic, “que ni ell mateix ni cap de les societats esmentades haguessin de tributar per les copioses quantitats percebudes a Espanya o fora del nostre país”.
