La inspiració és una arma de doble tall perquè és capaç de crear meravelles en el moment menys esperat, però realment pot arribar a ser esgotadora quan se la necessita i no apareix. Aquesta sensació l’ha experimentat el Girona Futbol Club a Montilivi contra el Vila-real. Els gironins han perdut el seu enfrontament contra els groguets amb un 0-1 marcat per la injustícia, ja que l’equip dirigit per Míchel Sánchez ha proposat constantment un futbol ofensiu que en cap moment s’ha vist recompensat. D’altra banda, els de Marcelino s’han vist recompensats a la segona meitat, quan han tingut l’ocasió de gol més clara de tot el partit. Aquest resultat deixa els blanc-i-vermells a la tercera posició amb 75 punts, un per sota del Futbol Club Barcelona, i amb l’angúnia de no saber si tindran més o menys possibilitats de dependre de si mateixos per recuperar aquesta anhelada classificació al tauler.
La crònica del Girona 0-1 Vila-real
Aleix Garcia i David López tornaven a l’onze titular a un partit d’exigències tant ofensivament com defensivament. Els groguets posaven a prova la creativitat col·lectiva del Girona amb la seva organització defensiva. El Vila-real no estava incòmode sense la pilota, arraconat a la seva pròpia àrea. De fet, ho buscava intencionadament per aprofitar ràpidament els espais a través dels contraatacs. Jugadors com Alex Baena, un “ex” estimat per l’afició per ser un dels herois de l’últim ascens, no necessiten gaires recursos per donar espai a les genialitats i davanters com Alexandr Sorloth, que físicament semblen molt freds per la seva alçada i nòrdica complexió física, són capaços d’escalfar els duels amb detalls de qualitat.
Després dels minuts inicials, els blanc-i-vermells van reforçar-se gràcies a la seguretat que aportava Eric Garcia. Sabent que el central oferia garanties a l’hora de jugar la pilota i defensar a l’espai, els gironins van estar disposats a assumir més riscos. A buscar solucions creatives amb una bellesa a l’altura de Girona quan és primavera. Els de Míchel van fixar-se en el fet que la solució es trobava per la banda dreta o, almenys, hi havia més possibilitats allà. Primer va ser Victor Tsygankov, que al minut 27 va tenir l’ocasió de gol més clara per als locals amb un xut que es va escorar cap a la dreta de la porteria de Filip Jörgensen, porter del Vila-real. Quan Savinho es va adonar d’on se celebrava la festa, va canviar la seva posició per unir-se. Va aportar diversió i molt perill, apropant més ocasions per a un Artem Dovbyk que lluita per ser el màxim golejador de la Lliga i forçar al límit jugadors com Baena, que de miracle no va cometre un penal sobre el brasiler abans del descans.
Les mirades tenses -però sense arribar a cap baralla- entre Dobvyk i Eric Bailly, central del Vila-real, just abans del xiulet que indicaven l’arribada del descans reflectien en quin punt es trobava el partit: l’equip que colpegés primer amb efectivitat aconseguiria guanyar l’assalt i, possiblement, el combat. El duel s’havia convertit en una lluita de boxa, és a dir, un enfrontament on el físic aparenta tenir molta importància, però que es decideix pels petits detalls i la tècnica. El Girona va arribar a la segona part amb una dinàmica paral·lela a la de la primera, anant de menys a més, però aquest cop els groguets van saber picar la porteria dels blanc-i-vermells. Míchel exigia més control als seus jugadors perquè sabia que si donava una mica de marge al conjunt dirigit per Marcelino, aquest podia castigar. Així va ser amb un contracop al minut 59 que va acabar amb un gol de Bertrand Traoré. Sorloth va girar-se per comandar el contraatac i quan intentava connectar la passada amb Baena, l’interior la va deixar passar perquè Gonçalo Guedes la pogués rebre amb avantatge. El portuguès va intentar finalitzar la jugada amb una individualitat sense èxit, però el rebot va caure als peus de Traoré, que va definir amb molta precisió. Un xut impossible d’aturar per a Paulo Gazzaniga.
Feta la ferida, el Girona va reaccionar per intentar revertir la situació. Per no sagnar més, cicatritzar el tall i fer veure que no va passar res gràcies a una remuntada. Els gironins van trobar-se igual que als minuts anteriors: amb la possessió de la pilota, trobant els espais a la defensa del Vila-real però no la inspiració per traduir tota la seva voluntat en gols. Quan algun jugador blanc-i-vermell tenia la bombeta encesa, la mala fortuna intervenia. Aquest va ser el cas de Tsygankov quan, al minut 63, va fer un xut escorat amb tota la seva ànima des de fora de l’àrea per marcar un golàs per empatar i aixecar l’estat d’ànim de Montilivi. El travesser va interrompre qualsevol somni. Míchel va buscar augmentar les pulsacions de l’enfrontament amb l’entrada de Valery i Portu per Yangel Herrera i Miguel Gutiérrez, però els gironins estaven a un d’aquells dies en què no tenien activada la inspiració de l’artista. No van abaixar mai els braços, generant sempre més ocasions i perill que no pas els groguets. Però es van veure obligats a recordar que, a vegades, la bona voluntat no és suficient per aconseguir els objectius desitjats. Ara, hauran d’esperar al fet que el Barça punxi contra l’Almeria per no distanciar-se fins als quatre punts de la segona posició.
