Quique Cárcel (Barcelona, 1974) és un dels màxims responsables del retorn del Girona a la Primera Divisió. També va ser clau per l’ascens de l’any 2017, la posterior permanència i els cinc Playoffs que s’han aconseguit des de la seva arribada al club l’any 2014. La seva tasca com a director esportiu de l’entitat blanc-i-vermella ha estat fonamental per entendre el gran salt de qualitat del Girona en aquesta darrera dècada. Tot i això, mostra un perfil humil i tranquil, d’aquells que són difícils de trobar en el futbol d’elit. Malgrat que es troba en el tram més intens del mercat de fitxatges i la seva feina és més estressant que mai, Quique Cárcel s’asseu durant una estona amb Món Esport en una terrassa al costat de casa per explicar-nos les línies mestres del seu projecte. Després de conversar amb ell, ens queda clar que el Girona no perdrà el cap en el seu retorn a Primera Divisió i si encara no es coneix cap moviment, és perquè s’estan buscant les incorporacions més estratègiques possibles.
Ens atens en un dels moments més durs per a tu de la temporada. Com estàs i com avança la confecció de la plantilla del Girona de cara a la temporada vinent?
Estic amb moltes ganes, molta il·lusió i estic molt feliç i tranquil. Ara bé, també hi ha dies que em voldria morir… Tinc la sort que al club s’hi respira molta alegria i el Míchel em posa les coses molt fàcils. Són moments d’estratègia i d’estudiar en quina situació concreta ens trobem en el mercat de fitxatges. S’han treballat moltes coses durant l’any, però amb la sensació que la Segona Divisió era el més probable. Ara, a primera, hem de mirar bé quin pressupost tenim i la normativa de les cessions. No podem fer moviments ara que ens perjudiquin més endavant. Hem de començar a prendre decisions i durant aquests dies veurem els primers moviments per donar tranquil·litat. Però no t’enganyaré, si em parles d’estrès… estic amb moltes coses a la vegada i la tensió està allà.
Notes la pressió d’haver de tancar operacions ràpidament?
Sí, és lògic. Fa vuit anys que estic aquí a Girona i el club ha crescut molt durant aquest temps. Som víctimes de tot allò que hem aconseguit. La gent exigeix més i aspira a més. La meva professió és aquesta. Tinc ganes de fer el millor equip possible i aquesta és la manera de pensar. Espero fer-ho tan aviat com sigui possible, perquè Míchel tingui més temps de treballar-hi, però jo m’intento aïllar al màxim de les xarxes socials.
Per tant, estàs tranquil
Sí, molt, molt tranquil. Sento el respecte del club per la meva forma de treballar. Sempre m’he sentit molt valorat. També em sento molt respectat externament i entenc que la gent cada vegada demani més. Això es deu als èxits, ja que hem arribat al Playoff durant moltes temporades i ja hem pujat dues vegades. A més a més, hem guanyat contra el Reial Madrid, contra l’Atlètic de Madrid i hem empatat al Camp Nou. L’únic que se’ns pot retreure és el descens, però al final és normal amb el nostre pressupost…
I què has après del descens i altres possibles errors del passat?
L’experiència t’ajuda molt i soc molt més conscient del que em ve ara, que en aquell moment. Aleshores semblava impossible competir amb tots els monstres de la Primera Divisió, però ara estic molt més tranquil i segur. Haver viscut un descens també ens ajudarà a perdre la por. També és veritat que continuarem cometent errors, seria impossible que no fos així. S’han d’acceptar i intentar minimitzar.
Sereu un dels pressupostos més baixos de la categoria. Quina és la recepta per construir un equip que es pugui salvar amb aquestes circumstàncies?
Els que tenen recursos econòmics més amplis, poden escollir i aspirar a comprar els jugadors que vulguin. En canvi, la nostra idea consisteix a tenir les coses molt clares. Coneixem molt bé el mercat per saber quins futbolistes no han tingut una bona temporada i així poder-los donar una oportunitat de capgirar la seva carrera esportiva. La nostra identitat coincideix amb la del Manchester City, el nostre partner, i tenim un entrenador que ho pot dur a terme. També creiem en la gent jove i en oferir-los un espai per fer el salt a la Primera Divisió.
La temporada de l’ascens es va apostar per un nom reconegut i il·lusionant com el de Cristhian Stuani i va funcionar. Veurem quelcom similar durant aquest mercat de fitxatges?
Si apareix un nom i creiem que ens pot aportar molt, el signarem. Però això sempre serà si ens pot aportar alguna cosa que no tinguem. No hem de pensar a buscar un nom concret. Stuani va venir, perquè en aquell moment va encaixar amb la idea que teníem.
Per tant, els fitxatges seran molt estratègics
Sí, reforçarem les posicions on creiem que anem més coixos. Si apareix un nom molt destacat que jugui en un lloc que ja tinguem cobert, no el fitxarem.
Quan es començaran a anunciar els moviments del Girona en aquest mercat de fitxatges?
Serà més d’hora que tard. Han passat més dies dels deu que vaig prometre, però queda poc. Estem en un moment on això no es pot allargar gaire i aviat es començaran a conèixer moviments. Tot i això, estem tranquils amb els jugadors que tenim amb contracte.
Vindran jugadors del City?
Sí, algun jugador vindrà via City.
I del Barça?
Tenim una relació molt i molt bona amb el Barça, tant amb Jordi Cruyff, com amb Mateu Alemany, com amb Joan Laporta. Està tot obert. Si ells volen cedir algun jugador, ell vol venir i a nosaltres ens encaixa, ho farem.
Parlant de cessions, quina és la situació d’Álex Baena i Pol Lozano?
Estem oberts a intentar tornar a negociar amb els seus clubs, però al final això no depèn de nosaltres, perquè són dos jugadors que pertanyen a altres equips. L’any passat van decidir anar al Girona i ho van fer molt bé. Es van sentir molt còmodes, l’entrenador els hi va donar moltes oportunitats i les van aprofitar. Aquesta és la idea, però encara no sé si seran aquí la temporada vinent.
Tranquil·litat amb Arnau?
Sí, el vam renovar la temporada passada i té contracte amb nosaltres. És un jugador de valor i volem que continuï demostrant el seu talent a la Primera Divisió.
Hi haurà retorns de jugadors que ja han estat al club?
La gent diu que m’encanten els retorns, però si crec que hi ha algun retorn que ens pot aportar, ho faré. Si no, no ho faré. Són jugadors que coneixen el club i això és important.
La columna vertebral del Girona serà la mateixa de la temporada passada o s’inclouran fitxatges que hi entraran a formar part?
Això és molt senzill. L’últim partit del Playoff marca la columna vertebral del curs vinent. Juan Carlos, Arnau, Valery, Juanpe, Bernardo, Bueno, Aleix, Samu, Stuani… seran la columna vertebral. També hi haurà noms com els de Terrats, Iván Martín o Kébé. La idea és reforçar l’equip i que cadascun d’ells tingui problemes per poder jugar. Al final és això, aquesta és la idea.
Sembla que el futbol és més fàcil del que sembla… Fins a quin punt els mitjans us dificultem la feina?
Jo no tinc cap mena de problema amb els mitjans. Necessiteu temes per poder-ne parlar i donar valor a la vostra feina i jo ho entenc. S’ha d’acceptar. A nosaltres també ens va bé per veure quines reaccions té la gent. Sí que és veritat que s’ha d’intentar llegir el menys possible Twitter, perquè allà hi ha informacions de gent que no saps ni d’on l’han tret…
Què en penses de la normativa de fair play financer i la política de fitxatges de LaLiga?
El fair play financer és una idea molt positiva, perquè hi ha un control per evitar que es repeteixin errors del passat. També penso, però, que són massa rígids, perquè una mica d’endeutament sempre hi ha d’haver. Si no, no es pot competir contra les altres lligues. Se li ha de donar valor al fair play financer, però també se li ha de donar una volta, perquè, per exemple, els clubs de la segona divisió anglesa estan guanyant més diners que els pitjors de la primera divisió espanyola.
Per acabar: Míchel et va posar deures al final de temporada i va posar l’objectiu a classificar-se per Europa el curs vinent…
Són moments d’eufòria que responen a la seva autoexigència i a la seva ambició. És veritat que no podem anar de víctimes i d’equip petit, però també hem de tenir sentit comú i ser molt conscients d’on venim i on anem. Jugarem contra monstres i l’objectiu realista és salvar la categoria com sigui.
