Luis Enrique ha tornat a demostrar que no només guanya títols, sinó també titulars. Després de conquerir la seva tercera Champions com a entrenador, la segona seguida amb el Paris Saint-Germain, l’asturià ha aprofitat el moment de màxima glòria per llançar un dard que ha remogut l’ambient mediàtic de la premsa esportiva a Espanya. La seva reacció ha combinat orgull, ironia i memòria, i ha reobert el vell conflicte entre el tècnic i alguns sectors de la premsa esportiva espanyola. Luis Enrique ha celebrat un èxit que l’ha situat definitivament entre els grans entrenadors de la història del futbol europeu. Amb aquesta tercera Champions, s’ha afegit a un grup molt selecte de tècnics que han sabut repetir al màxim nivell continental, i ho ha fet en un context especialment simbòlic: consolidant el PSG com a potència europea després de superar l’Arsenal en una final exigent a la tanda de penals.
Precisament el seu missatge ha vingut per la tanda que ha fet campió al seu equip. En unes declaracions a Movistar Plus, l’exentrenador del Barça ha recordat quan va caure amb la selecció espanyola al Mundial del 2022 contra el Marroc als penals: “Em van matar després del Marroc-Espanya. Una tanda de penals depèn de la qualitat dels porters, els jugadors i, òbviament, la sort, sempre.” Però la part esportiva no ha estat l’única protagonista. En les seves declaracions després del triomf, el tècnic ha deixat entreveure que no havia oblidat les crítiques, els dubtes i el soroll que sovint l’han envoltat a Espanya. El dard ha anat dirigit, segons les informacions publicades, a una premsa que ell considera massa pendent del personatge i massa poc reconeixedora dels mèrits esportius. La seva actitud ha tornat a ser fidel al personatge: directe, poc diplomàtica i amb una confiança que només tenen els que acaben de guanyar.
El pes de la rivalitat
Aquest nou episodi no s’entén només com una resposta puntual, sinó com l’últim capítol d’una relació tensada des de fa temps. Luis Enrique sempre ha mantingut una relació complexa amb els mitjans, especialment amb alguns comunicadors espanyols, i sovint ha contestat amb ironia o contundència quan ha sentit que se’l jutjava amb prejudicis. El seu estil no ha canviat, fins i tot quan els resultats l’han acabat donant la raó. Ara, amb una Champions més al palmarès, la seva figura ha guanyat encara més pes. Ha passat de ser un tècnic discutit en alguns moments a convertir-se en un entrenador de referència a Europa, capaç de sostenir projectes amb ambició i de respondre a la pressió amb títols. El missatge que ha deixat després de la final ha anat més enllà d’una simple picada d’ullet: ha estat una reafirmació personal i professional.
