El Paris Saint-Germain és cada dia més dominador de la Ligue 1. Des de l’arribada dels xeics qatarians al club de la capital francesa, aquest ha guanyat quasi totes les lligues nacionals: vuit d’onze. És veritat que és una xifra que recorda a la que va assolir fa no gaire el Futbol Club Barcelona en territori espanyol (entre 2009 i 2019). Però jornada rere jornada, la superioritat del conjunt liderat per Kylian Mbappé és insultant. En la darrera jornada, han golejat per 1-7 el Lille, un equip dels més grans de França. Els de Christophe Galtier, de fet, ja manaven al marcador des del segon vuit de partit, gràcies a un gol de l’esmentat Mbappé a passada de Leo Messi.
La qüestió és que la superioritat és tan abismal que el club s’ha establert un nou objectiu. Donant per fet que guanyaran el campionat, ara lluitaran, segons ha informat Le Parisien, per fer-ho amb la condició d’invictes. És a dir, lluitaran per no perdre cap partit dels 38 que jugaran i, a més, ser els líders durant tota la lliga. Així ho han decidit Luis Campos, director esportiu, i el mateix tècnic, Galtier.
El precedent de l’Arsenal de Thierry Henry
Òbviament a tots els equips els agradaria assolir aquest rècord. Al cap i a la fi, els equips intenten guanyar cada partit que juguen. De fet, això ja ha passat en una gran lliga. L’Arsenal d’Arsene Wenger i Thierry Henry va guanyar la Premier League de la temporada 2003/2004 sense perdre cap partit. Va guanyar-ne 26 i en va empatar 12. Un rècord admirable, tenint en compte també l’alt nivell de la competició britànica.
I, sense anar més lluny, el Barça quasi ho fa. En la temporada 2017/2018, amb Ernesto Valverde a la banqueta, els culers van estar fins al final amb el caseller de les derrotes sense inaugurar… fins que, en la penúltima jornada, el Llevant els va vèncer.
Tot i aquestes fites esmentades i moltes altres, crida l’atenció que l’invicte en una competició tan llarga, amb 38 jornades, sigui un objectiu real d’un equip. Per exemple, el Barça o el Madrid pensen més aviat en el simple fet d’aixecar el títol, i no en la manera. Això, doncs, no fa més que evidenciar la desigualtat que hi ha a la Ligue 1, en comparació amb els tornejos d’Espanya, Anglaterra i Itàlia, on diversos equips lluiten pel títol domèstic i on als grans els costa guanyar en moltes ocasions. Il·lustra el fet que els francesos busquen noves motivacions per no avorrir-se en territori nacional, i mantenir-se competitius per arribar a les instàncies finals de la UEFA Champions League amb opcions de guanyar-la.
L’inici fulgurant del PSG
De moment, l’equip de Galtier està complint amb aquest objectiu… I de quina manera! En les tres primeres jornades, s’ha passejat: victòria per 0-5 al Clermont, per 5-2 al Montpellier i l’esmentada per 1-7 contra el Lille. 17 gols a favor en tres partits, una autèntica bestialitat. I hi destaquen les xifres de Neymar: el brasiler és el màxim anotador del torneig, amb cinc gols, i màxim assistent, amb sis passades de gol.
