El govern del país organitzador del Mundial de futbol masculí vinent, el Qatar, ha protagonitzat un nou lamentable episodi masclista. Els últims dies ha transcendit una notícia molt trista en matèria de drets humans. Una notícia que va més enllà de l’esport. Una notícia que no pot pertànyer a una època tan avançada en molts aspectes.
La mexicana Paola Schietekat ha denunciat que l’estiu de l’any passat va ser abusada sexualment per un home després d’acudir al país asiàtic per a treballar com a economista dins de l’entitat organitzadora del Mundial. I, per a més inri, resulta que el Qatar no només no ha castigat l’home en qüestió, sinó que ha condemnat Schietakat a cent fuetades i set anys de presó.
I per què? Costa respondre aquesta pregunta. Això és injustificable. Però atenent-se a les normes del règim autoritari en qüestió, aquestes dicten que les dones que tinguin relacions sexuals fora del seu matrimoni han de ser castigades. No només és una regla surrealista… a més, és igual que les relacions no hagin estat consentides.
Per sort, Paola Schietakat ha aconseguit marxar del país i no haurà de complir la condemna. Ho ha fet gràcies al mateix Comitè Organitzador del Mundial i de l’ONG Human Rights Watch. Ara Schietakat és al seu Mèxic natal. Òbviament, no pot tornar al país qatarià. Per tant, ha perdut una oportunitat de feina per culpa d’un abús sexual i, sobretot, de la posterior impunitat i injustícia del règim local.
A través del seu compte de Twitter, Schietakat ha expressat que el que va passar “m’ha afectat molt durant els darrers vuit mesos. La càrrega a la qual m’enfronto és aclaparadora. Hi ha dies en els quals no em puc aixecar del llit, dies de desesperança en què vull viure i dies de fúria per viure en un món que odia les dones”.
En la mateixa xarxa social, ja va explicar el succés en qüestió. Va narrar, a través d’una carta pública, que “el 6 de juny de 2021 em trobava treballant a Qatar com a economista conductual al Supreme Committee for Delivery and Legacy, entitat responsable d’organitzar el mundial de 2022. Aquella nit, un conegut, que vaig considerar amic, de la comunitat llatina a Doha, va entrar al meu departament a la nit, mentre jo dormia”.
“Després d’un forcejament breu -i és que la seva força sobrepassava la meva-, vaig acabar a terra. Hores després, em van sortir blaus a tot el braç esquerre, l’espatlla i l’esquena. Vaig mantenir el cap fred: vaig avisar a la meva mare, a un col·lega de la feina i ho vaig documentar tot amb fotos en un intent d’autoprotecció”, explica la mexicana.
Després que Schietekat denunciés el succés i obtingués un certificat mèdic per demostrar-lo, la policia va preguntar-li “si volia una ordre d’allunyament, no fer res, o anar a les últimes instàncies. Em vaig congelar, pel xoc, per la por i la falta de son, i vaig tornar a veure el cònsol, que em va recomanar anar a les darreres instàncies”, recorda. Posteriorment, després de “tres hores d’interrogatori en àrab”, van exigir-li una prova de virginitat. “Per alguna raó jo havia passat a ser l’acusada”, lamenta.
I és que “al Qatar, tenir una relació extramatrimonial es paga amb fins a set anys de presó, i en alguns casos la sentència inclou cent fuetades. D’un moment a l’altre, la meva denúncia ja no importava. La policia va referir el cas a la fiscalia pública, únic lloc on vaig tenir un traductor”, expressa Schietekat, tot afegint que “el meu agressor va ser absolt del càrrec d’agressió perquè, malgrat l’informe mèdic, ‘no hi havia càmeres que apuntessin directament la porta del departament, així que no hi havia manera de constatar que l’agressió va passar”.
El surrealisme no es va aturar allà. Després de veure la impunitat que tenia l’agressor i la culpabilitat atribuida a la dona, els advocats d’aquesta van proposar-li que es casés amb el mateix agressor per tancar el cas. Òbviament, Schietekat s’hi va negar, i posteriorment va escapar del país qatarià. Ara no hi pot tornar, i revela que està forçada “a pagar encara més per representació legal”.
Mereix un país que té aquestes tristes normes albergar el festival esportiu més prestigiós del món? Quan falten nou mesos per l’inici del Mundial, faran alguna cosa al respecte els qui hi participaran? O, una vegada més, i davant d’una nova injustícia, la població mundial es quedarà amb els braços plegats?
