I a les 00h ha esclatat la bomba. La nova Superlliga europea, que era un rumor que anava creixent i creixent sense que la UEFA pogués fer res per impedir-ho, ja és oficial. De cop i volta, i sense que ningú ho imaginés d’una forma tan sobtada, ha aparegut un comunicat on els dotze clubs fundadors, entre ells el Barça, el Madrid i l’Atlètic, han anunciat la creació d’aquesta competició i han assegurat que intentaran que es disputi el més aviat possible, és a dir, la temporada vinent.
A poc a poc, la gran majoria de clubs fundadors, encara no el Barça, han anat publicant a les seves xarxes socials aquesta informació, deixant clar que no hi ha cap mena de dubte en la seva determinació: volen canviar el futbol per sempre. S’ha acabat la Champions. S’han acabat les fases de grups, les eliminatòries a doble partit, la gran final… s’ha acabat tot. A partir d’ara, i d’una forma extremadament similar al què passa amb l’Eurolliga de bàsquet, vint clubs s’enfrontaran entre ells en una lliga històrica que donarà pas a una final four.
La gran incògnita és saber què passarà amb la UEFA. La intenció d’aquest organisme és convèncer els equips perquè facin marxa enrere, però la seva determinació sembla inaturable. En aquest sentit, destaca què pot passar amb el París Saint-Germain, un club que s’ha posicionat a favor de la Champions, però que perdria tota la credibilitat si es quedés sol en aquesta competició. Les amenaces de càstig tampoc no han fet enrere la fundació d’aquest nou torneig.
Les reaccions a les xarxes socials tampoc no s’han fet esperar i en general regna la indignació. És evident que aquesta Superlliga és un gran atractiu per als seguidors dels grans clubs, però també és cert que pot arribar a perjudicar molt els equips petits i les lligues domèstiques. Aconseguir que un Reial Madrid-Cadis, un Barça-Alabès o un Atlètic-Eibar tinguin interès quan cada setmana s’estiguin jugant partits amb grans equips europeus serà molt complicat.
També sorprèn l’elecció de Florentino Pérez com a president de la Superlliga. El fet que el màxim mandatari d’un dels clubs participants també sigui el responsable de la competició, farà aixecar moltes sospites sobre una possible adulteració. En qualsevol cas, sembla que a la UEFA se li comença a acabar el poder i a poc a poc caldrà anar aclarint com es gestarà aquest nou torneig que, ara sí, ja és una realitat inaturable.
