El futbolista brasiler del París Saint-Germain (PSG) Neymar Jr. és un dels jugadors més ben pagats del món. Des que el club francès va adquirir el davanter del Futbol Club Barcelona, ha invertit una milionada per tenir una de les estrelles del futbol mundial. Durant els darrers dies El Mundo està revelant les xifres del contracte de Neymar i, després de descobrir que el seu fitxatge va tenir un cost total d’uns 500 milions d’euros entre la clàusula de rescissió i altres despeses, el diari madrileny ha tret a la llum altres dades sorprenents.
Segons El Mundo, Neymar cobra un bonus ètic cada any per un total de 6,5 milions d’euros. Aquests diners els guanya per tasques tan senzilles com “saludar els aficionats abans i després de cada partit”, “donar-los les gràcies” o “ser amable amb l’afició i estar a la seva disposició”. D’altra banda, i de forma més polèmica, aquesta clàusula també compra el silenci del jugador brasiler, que té prohibit, per contracte, criticar el PSG de la forma que sigui.
Tot plegat és un nou exemple de la gran desigualtat que existeix al món del futbol. Si ja hi ha una diferència abismal entre els equips modestos, de poble o de barri, i els de l’elit, ara també s’està establint una clara separació entre els clubs-estat i els altres. El PSG o el Manchester City són entitats que, de forma gairebé literal, no tenen cap límit de despesa. Els propietaris que hi ha darrere d’aquests equips poden gastar tot el que vulguin, mentre que el Barça, la Juventus de Torí o l’Inter de Milà estan fent malabars per salvar la seva situació econòmica. Mentre no hi hagi cap òrgan regulador que hi posi fre, com podria ser la UEFA o la FIFA, aquestes diferències continuaran creixent i fins i tot el futbol d’elit es convertirà en un espectacle desigual.
