John Carlin, reputat periodista britànic establert a Espanya, ha dedicat un article a Leo Messi, escrit en segona persona a l’estil carta, per criticar-lo ferotgement després d’un viatge del jugador del Paris Saint-Germain a l’Aràbia Saudita. Hi va anar la setmana passada, tal com va ensenyar al seu compte personal d’Instagram, per trobar-se amb membres del règim governador, i després d’haver estat nomenat ambaixador del país. Un país del qual el seu govern destaca per quebrar molts drets humans. I en aquest sentit van les lamentacions de Carlin.
El periodista comença l’article, publicat a La Vanguardia, amb una frase molt mítica dins del futbol i, especialment, el barcelonisme: “T’odio tant perquè t’he estimat tant”. És una cita que Figo va llegir en una pancarta al Camp Nou, quan va tornar a l’estadi amb la samarreta del Madrid. A partir d’aquí, Carlin l’encoratja irònicament que vagi “a veure la vídua de l’esquarterat Khashoggi”, tot fent al·lusió al periodista assassinat pel mateix règim del qual ara és ambaixador, i que toqui “la porta dels pares de Mustafa Hashem al Darwish, al fill de la qual li van tallar el cap per haver participat en una protesta contra el règim saudita quan tenia 16 anys, la mateixa edat que tenies tu quan vas debutar al Barça”.
Carlin prossegueix: “Va, parla amb les famílies de les 81 persones que els teus nous millors amics van executar recentment, tots decapitats en un dia, el dissabte 12 de març. Ves i explica’ls el bonic que va ser posar per a fotos a la platja la setmana passada en el teu nou rol d’ambaixador de turisme per a Aràbia Saudita. Ensenya’ls el missatge que vas posar a Instagram: “Descobrint el Mar Roig a Saudi. Discovering the Red Sea #VisitSaudi”. Potser et pregunten quants petrodòlars t’estan pagant per la prostitució d’imatge més merdosa que s’ha vist fins avui en aquesta claveguera en què vius, el món del futbol professional”.
Les seves dues entrevistes a Messi, “pèrdues de temps totals”
A continuació, el remata tot recordant que Mohamed bin Salman, príncep de l’Aràbia Saudita, és un “assassí, torturador, opressor de les dones, botxí dels gais i amiguet de Vladímir Putin”, i, encara amb més contundència, lamenta que “qui sent vergonya soc jo”, ja que “quan la gent em preguntava de quin equip era, vaig estar molts anys dient que el meu equip eres tu. Pobre de mi -ridícul de mi- he dit les següents paraules més d’un cop: “Messi és el més proper que tinc a una religió””. I conclou que “mai més. Com a futbolista no he vist ningú millor, ningú que em doni més plaer, durant anys, amb la pilota als peus. Però com a persona… sempre he tingut la sospita que ets boludito [tontet]. Ho vaig intuir els dos cops que et vaig entrevistar, pèrdues de temps totals”.
És, doncs, una manera tan agressiva com justa de definir el que ha fet Messi. Després de fitxar per un club el qual els seus propietaris, els governants de Qatar, van en la línia dels líders saudís i del que fan, el que ha fet ara l’argentí ha sigut, com bé defineix Carlin, blanquejar un règim. Un règim autoritari, masclista i amb molts altres ismes deplorables. “Què us passa als futbolistes? Guanyeu molts diners, però sempre en voleu més. No importa que us pagui Satanàs. Tu vas guanyar 120 milions d’euros l’any passat. No és suficient?”, afegeix Carlin. Paraules que van a missa i que demostren que, si bé no tots, alguns futbolistes professionals viuen en un núvol que els impedeix veure la realitat, i suportar, de manera inconscient, els crims d’aquests règims.
