La final que s’ha fet esperar més, per fi, té un guanyador. El matx ha començat com comencen sempre les finals: amb molts nervis, imprecisions constants i molta duresa. L’Athletic pressionava més, una de les seves senyes d’identitat, i a la vegada que la Reial intentava dominar la pilota. Tot plegat, regat per la fortíssima pluja que queia sobre Sevilla i que dificultava la creació de joc.
A pesar d’aquest context desfavorable per al bon futbol, la primera part ha anat clarament de menys a més. A la represa, una passada meravellosa de Mikel Merino ha deixat sol a Portu davant la porteria rival. Íñigo ha fet caure el murcià, i Estrada Fernández ha decretat penal i expulsió. I aquí ha vingut la polèmica del partit. El VAR ha cridat el col·legiat a revisar l’acció, que ha acabat rebaixant la vermella al central de l’Athletic per una groga. Tot i aquest contratemps, Oyarzabal no ha perdonat des dels onze metres i ha avançat la Reial (0-1).
Els guipuscoans s’han sentit amos i senyors del partit a partir d’aleshores. L’Athletic, mentrestant, no generava el perill que s’espera d’un equip que perd per un gol en una final, i els lleons s’han anat desfent sobre la gesta contra tot pronòstic. A la vegada, el temps s’anava exhaurint i la Reial es veia cada cop més campiona. Fins que, trenta-quatre anys després de l’últim títol de Copa, s’ha fet realitat. Així i tot, els de Marcelino disposaran d’una altra oportunitat davant el Barça per conquerir el torneig del KO.
