Idioma
Món Esport
Quan Fashanu va obrir el camí de l’homosexualitat en el futbol als anys 90
Idioma

El futbol és un esport meravellós. Un joc que uneix a milions de persones. Gràcies a les Copes del Món, gran part de la població mundial fa, durant un mes, la mateixa activitat. Aficionats i aficionades passen hores davant la televisió, o s’arrepleguen junts i juntes a bars, places o als estadis mateixos. Hi ha passió, amor i emoció. Gràcies al futbol, la vida de molta gent canvia per a bé. Té més sentit. El futbol distreu la gent pobra i entreté a la de classe mitjana. Però, desafortunadament, igual que qualsevol altra invenció humana, el que rodeja el futbol encara no és perfecte.

Quin esport més peculiar, el rei! L’esport més popular del planeta encara presenta moltes particularitats d’índole negativa. Al cap i a la fi, és un reflex dels éssers humans. Els éssers humans es projecten en aquest joc. Moltes persones aprofiten el futbol per ser felices i desconnectar de les seves realitats durant unes hores al dia. Altres, però, ho fan per descarregar. Per descarregar el seu odi, la seva frustració i la seva ignorància.

És per això que a l’Argentina no poden desplaçar-se aficionats visitants als estadis que els seus equips visiten, ja que això podria tenir conseqüències violentes. És per això que els futbolistes de molts equips europeus han de fer el gest antiracista del genoll abans de començar els partits. I és per això que, encara avui dia, cal seguir commemorant el Dia Internacional contra l’Homofòbia a l’Esport cada 19 de febrer.

Malgrat que entitats que tenen molta influència a escala mundial i que, en definitiva, són més que simples entitats, com ara el mateix Futbol Club Barcelona, s’adhereixin a la commemoració en qüestió, continua havent-hi l’odi esmentat. Sí, encara avui dia, existeixen molts aficionats al futbol que idolatren uns superherois nomenats futbolistes fins que, quan aquests defensen el col·lectiu LGTBI i el que defensa aquest, no només es baixen del seu vaixell. També els llancen odi i condemna.

Si quan un equip de futbol dona suport en les xarxes socials al col·lectiu LGTBI les seves publicacions s’omplen de comentaris crítics i furiosos… algú s’imagina l’escenari on un futbolista de les files d’aquest equip de futbol anunciï la seva condició d’homosexual? I no, no cal anar dient pels quatre vents que un és homosexual. Això, òbviament, és quelcom optatiu. Però els futbolistes homosexuals també haurien de tenir llibertat per publicar una foto besant la seva parella. Sense por. Algú s’imagina, però, en un futur a curt termini, que algun futbolista de Primera Divisió faci això?

Jo no m’ho imagino. Perquè conec el patiment que va afrontar el primer futbolista en anunciar la seva homosexualitat. Malauradament, hem de parlar d’un heroi, i no de simplement un home que dona una informació personal. L’heroi és Justin Fashanu. Va ser valent per molts motius. Perquè va ser el primer futbolista en anunciar això i perquè ho va fer en una època encara més retrògrada que l’actual. Que ja és molt dir!

Justin Fashanu va ser un futbolista anglès nascut l’any 1961 a Hackey (prop de Londres). Fashanu va ser un home poc normatiu des de ben petit. I és que el seu pare, un advocat nigerià, va abandonar la família, composada per la mare, Justin i el seu germà, John, quan aquests dos eren petits. I la mare, sense recursos econòmics, els va enviar a un centre d’acollida. Allà van ser adoptats per una família de Norwich, ciutat a l’est de les Illes Britàniques.

Tant Justin com John ràpidament van despuntar en el futbol. Tant és així que, després de passar per escoles de futbol, agents del Norwich City van fixar-se en el joc de Justin i el van fitxar. Tenia només 17 anys quan va debutar a la primera divisió anglesa. A la Football League First Division. És a dir, a la predecessora de l’actual Premier League. Justin Fashanu era davanter i, en tres temporades i 90 partits amb The Canaries, va anotar 35 gols. A més, va obtenir el guardó del millor gol de l’any de la BBC, el 1980, en haver fet un golàs al Liverpool.

Fashanu, doncs, començava a fer-se un nom al futbol britànic. Malgrat que el 1981 no va poder evitar el descens del seu equip a la segona divisió, va fee un salt qualitatiu en fitxar pel Nottingham Forest, bicampió d’Europa una temporada abans. A més, hi ha la particularitat que, per primera vegada, un equip va pagar un milió de lliures esterlines per un futbolista negre. Però tot es va tòrcer quan l’entrenador del nou club, Brian Clough, va descobrir que Fashanu era homosexual. En assabentar-se que Fashanu acudia a bars gais, Clough va decidir apartar-lo de l’equip. Però res d’això va transcendir públicament, i el jugador va marxar cap al Southampton.

A partir d’aquí, Fashanu va enllaçar un munt de traspassos i cessions. Mai no va acabar de trobar una estabilitat. Fins i tot, va lesionar-se el genoll, i això el va dur a tractar-se’l als Estats Units i fitxar per equips del país nord-americà. L’any 1990 va decidir tornar a les illes, signant per l’equip semiprofessional Leatherhead, i va decidir desfogar-se en termes de sexualitat. Va concedir una entrevista al diari The Sun, en la qual va admetre, entre altres coses, haver tingut relacions amb un membre conservador del parlament.

La revelació de la seva homosexualitat va causar un gran enrenou a la societat anglesa. Molts excompanys de Fashanu van repudiar-la. Fins i tot ho va fer el seu germà, John, de manera pública. Fashanu va explicar que mai no havia tingut problemes amb cap d’aquells companys, si bé de vegades havia de sentir bromes de mal gust. A partir de la seva intervenció, va haver de fer front als insults de molts aficionats en camps de futbol. Un any després, Fashanu va reconèixer no haver estat preparat per a la violenta reacció que va trobar-se, i que la seva carrera havia patit un “gran mal”. Encara que es considerava en forma, cap club li oferia un contracte important.

A partir d’allà, Fashanu va passar per una desena d’equips, tant d’Anglaterra, com d’Escòcia, els Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda, i alternant el seu càrrec com a jugador amb la condició d’entrenador. Va retirar-se l’any 1997, amb 36 anys, als Miramar Rangers neozelandesos, i a partir d’allà va convertir-se, definitivament, en tècnic.

La primavera de l’any 1998 va ser l’inici del final de la vida de Justin Fashanu. L’anglès va ser acusat, el mes de març, d’haver abusat sexualment un jove de 17 anys als Estats Units (país on treballava). Es va fer públic a la premsa. I la policia el va interrogar, malgrat no el va detenir. Per tant, Fashanu va marxar cap a Anglaterra. Allà, el 3 de maig, va suïcidar-se. I ho va fer deixant una nota que deia que “m’he adonat que ja he estat condemnat com a culpable. No vull ser més una vergonya per als meus amics i família. Espero que Jesús em doni la benvinguda i finalment trobi la pau”. El mes de setembre següent va evidenciar-se que no hi existia cap ordre de detenció, i que la policia estatunidenca havia abandonat el cas per manca de proves.

El tràgic desenllaç de la vida de Justin Fashanu dona peu a un munt de conclusions. Cadascú se’n pot formar les seves. El que és segur és que la seva decisió de fer pública la seva homosexualitat, malgrat causar-li un patiment injust i excessiu, ha ajudat a que diversos futbolistes emprenguessin el mateix camí. Perquè els anys posteriors forces jugadors de l’elit han anunciat la seva homosexualitat. L’últim ha sigut l’australià Josh Carvallo. Tot i això, tot apunta a que hi ha molts, moltíssims jugadors que amaguen la seva orientació sexual per por a represàlies d’un públic encara cavernícola. I no hauria de ser així. Visca Justin Fashanu i visca la llibertat sexual!



Més notícies
Foto del Barça per commemorar el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia en l'Esport | FC Barcelona

Allau d’insults i crítiques al Barça per defensar el col·lectiu LGTBI

Notícia: Allau d’insults i crítiques al Barça per defensar el col·lectiu LGTBI
Comparteix
El club blaugrana ha honorat el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia a l'esport
Notícia: Allau d’insults i crítiques al Barça per defensar el col·lectiu LGTBI - Mobile

Mapi León: “Seria massa casualitat que no hi hagués cap futbolista homosexual”

Notícia: Mapi León: “Seria massa casualitat que no hi hagués cap futbolista homosexual”
Comparteix
La defensa del Barça analitza, en una entrevista a 'MónEsport', l'homosexualitat en el futbol, el moment històric que està vivint el conjunt blaugrana a la Women's Champions League i el creixement del futbol femení
Notícia: Mapi León: “Seria massa casualitat que no hi hagués cap futbolista homosexual” - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa