La dura, esperpèntica i inesperada eliminació que la selecció d’Espanya ha patit en el Mundial a mans del Marroc, als vuitens de final, està generant molt de soroll. El seleccionador, Luis Enrique, ha quedat assenyalat com el màxim responsable, tenint en compte elements com algunes decisions que va prendre en el partit en qüestió i a la tanda de penals, el pobre joc ofensiu de l’equip o la nul·la aportació d’alguns jugadors que formaven part d’una convocatòria ja a priori controvertida.
En aquest soroll, s’està parlant del futur del tècnic. Ningú, o poca gent, posa en dubte la seva qualitat, tenint en compte els seus èxits al Futbol Club Barcelona, tant al seu filial com especialment al seu primer equip, o els seus bons papers a la Roma, el Celta de Vigo i la selecció mateixa. Una selecció amb la qual no ha aixecat cap trofeu però que venia sent competitiva en els tornejos internacionals. Si s’està parlant del seu futur, és pel fet que el seu contracte amb la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), la federació que gestiona la selecció espanyola, caducarà a finals d’aquest any.
Luis Enrique reflexionarà aquests dies sobre el seu futur
Per tant, hi ha un primer debat: renovarà? Això es decidirà, evidentment, els propers dies. S’espera que Luis Enrique tingui una reunió amb el president de la RFEF, Luis Rubiales, per parlar-ne. Rubiales sempre ha oferit suport de forma pública a l’asturià, tant en les victòries com en les derrotes. Per tant, la seva intenció podria ser la d’oferir-li una renovació. Per la banda de Luis Enrique, en canvi, la seva decisió és una incògnita.
Just després de l’eliminació del Mundial, en roda de premsa, i preguntat pel seu futur, el seleccionador va dir que “si fos per la relació que tinc amb el president i José Francisco Molina [director esportiu de la RFEF], seguiria tota la vida. Però he d’analitzar què és el millor per a la selecció i per a Luis Enrique“.
Així doncs, tindrà uns dies de reflexió. Ha estat al capdavant de la selecció des de 2018, amb una aturada pels problemes familiars ja coneguts per tothom, que va durar cinc mesos i es va produir l’any 2019. Per tant, porta quatre anys com a seleccionador. Una xifra considerable. Vicente del Bosque, un dels últims seleccionadors, va estar al càrrec vuit anys: el doble. Però ell va tenir dos grans triomfs, el Mundial de 2010 i l’Eurocopa de 2012.
Més enllà del seu cas i d’alguns altres, és habitual que els tècnics durin entre quatre i sis anys en aquest càrrec. Per exemple, Luis Aragonés hi va estar quatre anys, entre 2004 i 2008, quan va aixecar la segona Eurocopa d’Espanya. El càrrec del seleccionador espanyol acostuma a desgastar molt, i només els títols acostumen a ajudar els qui l’ocupen. Tornant a parlar de Luis Enrique, l’asturià mai no ha tingut llargues trajectòries allà on ha estat com a entrenador. Tres anys al Barça B, un a la Roma, un al Celta i tres al primer equip del Barça.
El seleccionador de la sub-21, Luis de la Fuente, una opció per suplir Luis Enrique
Per tant, dit tot això, ara ja comencen a sonar noms de possibles candidats per substituir. Per una banda, segons ha informat el diari Marca, Luis de la Fuente podria ser el proper seleccionador. És l’actual entrenador de la selecció sub-21, i ho és des de 2018. Abans, des de 2013, va entrenar la sub-19. Per tant, té una llarga trajectòria a les banquetes de la RFEF, amb alguns títols obtinguts i, el més important, en termes de futbol formatiu, amb coneixements i experiència amb molts dels futbolistes que han format part de la convocatòria de Luis Enrique en el Mundial.
Seria, doncs, una aposta de la casa, i continuista, que molts clubs acostumen a fer. Sense anar més lluny, el Barça va apostar per Luis Enrique l’any 2014 després de la seva esplendorosa etapa al Barça B un temps enrere, per Pep Guardiola l’any 2008 després d’un bon any al filial, i per Tito Vilanova l’any 2012, després d’exercir com a segon entrenador del de Santpedor.
Marcelino García Toral, una altra opció que sona amb força
L’altre nom que està sonant amb força per substituir Luis Enrique en cas que l’asturià acabi fent les maletes és el de Marcelino García Toral. Així ho ha informat la Cadena SER. De fet, segons aquesta font, hi ha membres de la RFEF que sí volen canviar de rumb i començar un nou cicle, sense Luis Enrique.
El també asturià Marcelino té una trajectòria molt més coneguda per tothom al futbol espanyol. Entre els seus èxits destaca el València tan fort que va construir entre 2017 i 2019, amb una Copa del Rei guanyada i dues classificacions per a la Champions, el seu notable paper al Vila-real entre 2013 i 2016 o el seu acceptable any i mig, entre 2021 i 2022, a la banqueta de l’Athletic Club.
En aquest cas, es parla d’un entrenador més permeable, que acostuma a adaptar-se molt als jugadors que té i no a intentar establir una idea determinada de joc. Això sí, la seva idea sempre ha acostumat a ser la de plantejar equips tancats, que sàpiguen sortir bé al contraatac. I això contraposa amb el que ha estat la selecció espanyola els últims vint anys. Però cal tenir en compte que a partir de 2012, i tret d’algunes excepcions com la bona Eurocopa de 2021, Espanya ha naufragat, i el joc de possessió practicat que en un principi va donar fruits ha acabat sent una caricatura, com ha quedat demostrat en els últims dos Mundials. Així que un contundent canvi de cicle podria ser necessari.
El català Roberto Martínez també és un candidat
Finalment, sobre la taula de la RFEF hi hauria el nom de Roberto Martínez. Així ho va anunciar a principis de desembre l’emissora Onda Cero. Aquest entrenador català és especialment conegut per la seva trajectòria també com a seleccionador, de Bèlgica. Ha estat set anys al capdavant dels diables vermells i, si bé no ha pogut aixecar cap títol, hi ha estat molt a prop.
Ha convertit aquesta selecció en una de molt temible, tot potenciant uns jugadors que venien de fer un bon paper a Brasil 2014, amb l’entrenador Marc Wilmots. Especialment bo va ser el seu Mundial de 2018, conduint els belgues al tercer lloc, i només derrotats a les semifinals, per una França que semblava imbatible, i per la mínima (1-0). També ha demostrat ser molt permeable, durant la seva carrera, adequant-se als jugadors que ha tingut i traient-los molt de suc. Abans, va tenir una bona carrera al futbol britànic, amb bons resultats al Swansea o a l’Everton.
