El portal de informació esportiva The Athletic ha publicat recentment un article en el qual es parla amb diversos testimonis sobre la qualitat del futbolista del Paris Saint-Germain Leo Messi. Concretament, es pren com a exemple la jugada que va fer en la semifinal de la Copa del Món de Qatar 2022, contra Croàcia, en la qual va regatejar el defensa Josko Gvardiol amb molta traça per assistir Julián Álvarez en el segon gol de la selecció argentina.
Una assistència que es va donar en un gran escenari, en el moment indicat, i que va reafirmar per què Messi és el millor jugador que s’ha vist mai. The Athletic ha anat més enllà i ha analitzat amb molta cura els motius que l’han fet ser tan gran i, concretament, que el van fer poder regatejar d’aquella manera un dels millors i dels més prometedors defenses del món. I, alhora, com recorda l’article, un home que mesura 16 centímetres més que l’exblaugrana i que pesa set quilograms més.
En primer lloc, Lee Dixon, exjugador conegut sobretot per la seva trajectòria a l’Arsenal Football Club, argumenta que Messi no va prendre avantatge en aquella jugada gràcies al ritme, sinó a “la desacceleració i l’acceleració. Gvardiol creu que el té… i després torna a marxar. Llavors l’atura. Aleshores es gira i torna a marxar. La velocitat fora de marca és absolutament sensacional. I després la posa en un plat (per a Álvarez)”.
A continuació, en l’article pren la paraula Jonas Dodoo, un prestigiós entrenador que treballa com a consultor a l’Associació Anglesa de Futbol, o a clubs de la Premier League, la Bundesliga o la NFL de futbol americà. “Està fet per canviar de direcció. Anatòmicament, està dissenyat per a això”, apunta.
Una altra reflexió interessant és la de l’exdefensa de l’Stoke City Danny Higginbotham. Segons aquest, “l’única cosa que vols fer com a defensa és dictar a l’atacant el camí que haurà de seguir. Però el canvi de ritme i direcció de Messi és increïble. Pot aturar una pilota tan ràpidament que després t’atura com a defensor. I quan t’has aturat, torna a sortir. Gvardiol no va poder fer servir la part física del seu joc en aquella jugada, perquè va haver de frenar quan Messi va frenar”.
“En un moment, penses que Gvardiol l’ha enxampat, perquè Messi torna cap a ell mateix. Però llavors torna a girar-se, i només necessita aquesta fracció de segon per allunyar-se de tu. I després és molt difícil (per a Gvardiol), per la manera com Messi canvia de direcció. El fet que sigui petit fa que el seu centre de gravetat sigui molt millor, i li sigui molt més fàcil girar”, afegeix.

El ‘hardware’ i el ‘software’ de Leo Messi
Tot i això, per a Dodoo hi ha un component clau: “Quan tenim en compte la força, la potència, la velocitat i les accions intenses sempre parlem de software i hardware. El hardware és molt sobre músculs, articulacions i trets físics. El software és percepció cerebral, acció i presa de decisions. El software de Messi és el que sovint li dóna un avantatge sobre aquells que físicament haurien de ser superiors a ell. És fantàstic combinant les seves habilitats d’escaneig per predir i respondre als micromoviments del seu oponent”.
“Sovint està navegant per les defenses a una velocitat inferior a la màxima, animant-les a entrar, com una capa vermella per a un toro, i després accelera una vegada que hagin “mossegat. Treballar a una velocitat inferior a la màxima també significa sempre que necessiti enganxar la gent, té un impuls d’escapament per escapar-se, com canviar de sobte cap amunt i cap avall. En aquest sentit, per a Dodoo és vital el sistema neuronal, que seria una tercera part de l’equació i que connecta el hardware amb el software.
En el sentit del software, Higginbotham recorda que “la gent diu: “Quan l’Argentina no té la pilota, només camina”. Ho fa, però el que està fent és mirar el joc i pensar: “Quina posició serà la millor per quan recuperem la pilota perquè la pugui rebre a l’espai, on un defensor no vol comprometre’s, i jo tindré l’espai suficient per poder girar-me i córrer contra ell?”. Moltes de les decisions que pren quan està sense pilota el fan millor quan està a la pilota. Aquesta és la màgia”.