Espanya ja torna a ser campiona del món. Setze anys després del triomf de Johannesburg, la selecció de Luis de la Fuente ha conquerit la seva segona Copa del Món després de superar l’Argentina per 1-0 en una final que només s’ha decidit a la segona part de la pròrroga. Ferran Torres ha estat l’heroi inesperat d’una nit històrica al MetLife Stadium, aprofitant una pilota morta dins l’àrea per superar Emiliano Martínez i donar a Espanya el títol més important del futbol mundial. El conjunt espanyol ha estat superior durant bona part del partit. Ha monopolitzat la possessió, ha imposat el seu ritme i ha obligat l’Argentina a defensar molt a prop de la seva pròpia àrea. Tot i això, els homes de Lionel Scaloni han resistit gràcies al sacrifici defensiu i a les intervencions del seu porter, mantenint el 0-0 durant els noranta minuts reglamentaris malgrat el domini de la selecció espanyola.
El partit ha canviat radicalment en el temps afegit del segon temps. Amb la tensió al màxim, Enzo Fernández ha vist la segona targeta groga després d’una dura entrada sobre Pau Cubarsí, deixant l’Argentina amb deu futbolistes just abans de l’inici de la pròrroga. Una inferioritat numèrica que ha condicionat completament els últims trenta minuts de la final. Espanya ha semblat avançar-se ben aviat al temps extra. Nico Williams ha enviat la pilota al fons de la xarxa després d’una gran acció ofensiva, però el col·legiat ha anul·lat el gol en assenyalar una falta prèvia de Mikel Merino sobre Nicolás Otamendi. La decisió ha generat una enorme polèmica, ja que el xiulet s’ha produït abans que la jugada acabés i el VAR no ha pogut intervenir.
Ferran escriu una nova pàgina per a la història
Quan tot feia pensar que el campió es decidiria als penals, ha aparegut Ferran Torres. A la segona part de la pròrroga, el davanter ha estat el més atent dins l’àrea per caçar una pilota refusada i enviar-la al fons de la porteria argentina. El gol ha desfermat l’eufòria dels milers d’aficionats espanyols presents a Nova Jersey i ha acabat decidint una final que s’ha resolt per petits detalls. L’Argentina, ja molt castigada físicament i amb un jugador menys, ha intentat reaccionar en els últims minuts, però s’ha trobat davant una Espanya molt sòlida defensivament. Unai Simón, pràcticament inèdit durant bona part del partit, ha transmès seguretat en les poques aproximacions de l’albiceleste, mentre Cubarsí, Eric García i Cucurella han tancat qualsevol espai perquè els de Scaloni poguessin forçar els penals.
El triomf culmina un Mundial extraordinari de la selecció espanyola. Després de superar rivals de la talla de Portugal, Bèlgica, França i ara l’Argentina, l’equip de Luis de la Fuente ha confirmat la seva candidatura amb un futbol reconeixible, valent i coral. El seleccionador ha construït un bloc que ha sabut combinar el talent de futbolistes joves del Barça com Lamine Yamal, Pedri o Cubarsí i amb l’experiència de jugadors com Mikel Merino, Fabián Ruiz o el mateix Ferran Torres. Per a l’Argentina, la derrota posa fi al somni de revalidar el títol conquerit quatre anys abans. Leo Messi ha buscat fins al final una nova Copa del Món que hauria engrandit encara més una carrera incomparable, però aquesta vegada s’ha trobat davant una Espanya superior que ha sabut imposar el seu futbol en el moment més decisiu.
