Esperpèntic. Desastrós. Ridícul. No hi ha una altra manera possible per definir la derrota que ha patit la selecció d’Espanya contra el Japó en l’última jornada de la fase de grups del Mundial. Després del gol inicial d’Álvaro Morata, els de Luis Enrique s’han deixat remuntar en la segona meitat, per acabar jugant sense ànima, sense velocitat i sense idees. I no han certificat l’objectiu del primer lloc del grup. De fet, durant uns minuts han flirtejat amb l’infern. Han estat eliminats, tenint en compte el resultat provisional de l’altre partit. Al final, Espanya està als vuitens, però hi arriba tremolant (2-1).
L’Institut d’Estudis Catalans dicta que un samurai és un “membre de l’antiga noblesa militar japonesa, caracteritzat pel seu profund coneixement de les arts marcials i pel fet de tenir com a norma de conducta el codi d’honor del guerrer”. Doncs bé, la selecció japonesa ha demostrat tenir aquest esperit des de l’inici del combat.
Morata avança Espanya ben d’hora i respon la confiança de Luis Enrique
I això que una decisió del tècnic asturià ha tingut rendiment immediat. Els nipons han presentat un plantejament rocós, i era molt difícil practicar el joc de possessió habitual. Per això, l’entrada d’Álvaro Morata a l’onze ha esdevingut clau. El madrileny ha obert el marcador d’hora, aprofitant la seva alçada i una gran centrada de César Azpilicueta, per batre el porter rival amb un cop de cap.
El Japó passava a tenir urgències: estaven fora. Però no ha renunciat al seu reconeixible pla, perquè és el que va funcionar contra Alemanya per remuntar de manera sorprenent i històrica, i el que a Rússia 2018 ja havia meravellat. El seleccionador Hajime Moriyasu és molt savi. Espanya, mentrestant, controlava però no brillava.
Amb la seva inèrcia, La Roja ha acabat basculant la pilota entre els samurais, amb bones passades entre línies de Busquets i amb la mobilitat habitual de Gavi i Pedri. El gol matiner els ha permès ballar sobre la gespa de l’Estadi Internacional Khalifa, fent que Take Kubo, Daichi Kamada i companyia perseguissin ombres durant un tram important.
Fins a l’equador de la primera meitat. El Japó s’ho ha cregut una mica, i ha avançat les línies. S’ha mantingut així, ja que Espanya no sabia aprofitar l’espai que deixava la defensa en la seva esquena. El mític Yuto Nagatomo ha tingut ben enmanillat Nico Williams, avui titular per davant de Ferran Torres. I Dani Olmo és un jugador més preparat per crear espais que per aprofitar-los, i per fer diagonals que per desequilibrar en banda. Quan Espanya tenia la pilota, no sabia què fer.
Azpilicueta, el millor jugador del primer temps
En aquest canvi d’ecosistema, la pressió nipona a la sortida de pilota dels espanyols ha generat errors flagrants. Espanya no coneixia el concepte de rebutjar una pilota, cosa obligatòria, de vegades, en el futbol, per més fidel que es vulgui ser a un estil. I això ha acabat passant factura. No en la primera meitat, ja que afortunadament per als seus interessos no ha rebut cap ocasió en contra. Ha acabat tornant al seu monòleg, i la circulació de pilota ha provocat que els rivals haguessin de tallar el joc amb moltes faltes i amb algunes targetes grogues. La clau de la velocitat espanyola estava sent Azpilicueta. El navarrès ha intensificat el joc quan ha calgut. És un jugador molt bo i molt intel·ligent.
Japó torna a fer una remuntada històrica en una segona part
El primer capítol del partit ha acabat, i Espanya ha marxat al descans amb els deures mig fets. Només un harakiri els podia apartar de l’objectiu de certificar el primer lloc del grup. Semblava improbable. Però de vegades, quan una cosa pot passar, acaba passant. Preguntin-li a Murphy. Va passar en el Japó-Alemanya, i ha tornat a passar. En la represa, el guió ha canviat de forma fulgurant.
Dos canvis nipons els han revitalitzat i això s’ha traslladat al marcador, novament amb rendiment immediat. En un nou intent de sortida de pilota perfeccionista espanyol, amb una passada ben compromesa d’Unai Simón, Alejandro Balde l’ha perdut, Ritsu Doan ha recuperat, i ha fet un xut demoníac. Cal dir que el porter basc ha col·laborat, ja que semblava aturable. Un porter que no acaba d’estar a l’altura a l’hora d’aturar les poques ocasions que un equip gran rep contra un inferior sobre el paper. No salva quan els altres no responen.
Havia sigut la primera ocasió rival. I, al cap de poca estona, una nova acció per la dreta ha permès Ao Tanaka capgirar el marcador. Ha estat amb suspens, perquè en l’assistència la pilota semblava haver sortit per la línia de fons. Sigui com sigui, la defensa i el porter espanyols havien tornat a estar massa contemplatius, i això, contra uns samurais, es paga molt car. 2-1 en un tancar i obrir d’ulls, i a remar.
La sortida d’Azpilicueta baixa les prestacions espanyoles…
A l’altra banda, la substitució d’Azpilicueta ha llastrat l’equip. Havia estat el millor espanyol del primer temps. El seu canvi en el descans per Dani Carvajal només s’entén si hi havia una qüestió física darrere. Azpi estava sent el millor. Volava. En canvi, la resta de jugadors que hi havia a la gespa no ha sabut reaccionar. El Japó s’ha ordenat, i Espanya, dolguda anímicament, ha perdut la capacitat de sorprendre. Han entrat Ansu Fati, Jordi Alba, Ferran Torres i Marco Asensio en va. El madridista, de fet, ha estat nefast, amb moltes pilotes perdudes.
… I els canvis en atac fracassen
Els ibèrics han passat a jugar amb desesperació i res els sortia. Tenien molt de temps per davant, però han jugat amb una excesiva precipitació. En mitja hora no han generat cap ocasió clara. Al final, les sensacions han acabat sent pitjors que el resultat. Xiulet final, celebració dels samurais blaus, i consumat el desastre.
Un desastre que retornarà a la Terra un equip que havia començat com un coet. Finalment, han aprofitat el favor d’Alemanya, que ha derrotat Costa Rica, malgrat que ha arribat a estar per sota al marcador. El Marroc espera en la següent ronda, i Espanya hi arribarà tremolant.
1 
