It’s coming home, cantava l’afició de la selecció d’Anglaterra de futbol masculí durant l’Eurocopa de 1996. Ho feien en honor a una cançó que recordava que el futbol tornava a casa seva, ja que el torneig es disputava a l’estat britànic. Aquell equip, malgrat que va aixecar una gran expectació, va quedar eliminada a les semifinals. Ara, 26 anys més tard, s’ha repetit una història semblant. Al mateix país, a un altre equip que ha il·lusionat li toca marxar a casa seva. La selecció d’Espanya femenina ha caigut eliminada precisament contra Anglaterra, anfitriona de la present Eurocopa, després de patir una remuntada en contra molt cruel.
Les coses han començat molt bé per a les dones de Jorge Vilda. Malgrat que estaven jugant contra un conjunt temible, capaç de golejar per 8-0 a la selecció noruega d’Ada Hegerberg, Ingrid Engen i Caroline Graham Hansen, les espanyoles estaven dominant el matx. De les seves botes, de fet, naixien quasi totes les ocasions perilloses. Mentre que la flamant nova jugadora del Futbol Club Barcelona Lucy Bronze pràcticament no ensumava la pilota gràcies especialment a la seva futura companya i defensa Mapi León, en atac la també blaugrana Patri Guijarro estava inspirada.
La madridista Athenea del Castillo ho canvia tot
Tot i això, després que a les locals se les anul·lés un gol amb bon criteri, ibèriques i britàniques han marxat al descans amb un empat a res al marcador. Espanya només necessitava convertir les seves ocasions. Tenien la paella ben agafada pel mànec. En la represa, Vilda ha donat amb la tecla. El seleccionador ha introduït la madridista Athenea del Castillo, i aquesta li ha donat la raó. Pràcticament en la seva primera pilota, ha entrat com un ferrocarril a l’àrea d’Earps, ha atret tota la defensa rival i ha cedit enrere, perquè Esther González obrís la llauna amb un xut ben col·locat.
A partir del gol, que ha esdevingut el primer que les angleses han rebut en tot el campionat, el guió ha estat el mateix. Domini abismal de La Roja, produït gràcies a la inspiració d’Athenea. La càntabre comparteix, amb bon criteri, el seu nom amb la deessa grega de la guerra. Estava combatent amb molta qualitat contra les angleses, si bé no aconseguia, ni ella ni les seves companyes, liquidar-les. I això ha passat factura.
Remuntada ‘in extremis’ i meteòrica d’Anglaterra
Perquè en una jugada aïllada, a falta de deu minuts, Anglaterra ha empatat l’eliminatòria. Ella Toone, que també ha entrat al partit com a revulsiva, ha pescat una pilota ploguda a l’àrea de Sandra Paños, i ha enviat el duel a la pròrroga. Allà s’ha culminat la cruel remuntada. En una de les primeres jugades de perill, la migcampista Georgia Stanway conduïa la pilota amb comoditat. Davant la parsimònia de la defensa espanyola, ha xutat un llançament endiablat i imparable per a Paños.
Espanya encara tenia molt de temps per trobar una solució en forma de gol. Pràcticament tota una pròrroga per endavant. Però la precipitació, habitual en aquestes circumstàncies, ha fet figa. No han pogut les de Vilda a la desesperada, tot i haver continuat creant ocasions, i han vist com el somni de repetir el que es va fer l’any 1997, quan l’Espanya femenina va assolir les semifinals de l’europeu per primer cop, era impossible. Un adeu dolorós, però digne tenint en compte com s’ha donat i la gran absència de la reina del futbol, Alexia Putellas. Tocarà seguir treballant, amb la vista posada en el Mundial de l’any vinent, que es disputarà a Austràlia i Nova Zelanda.
8 
