La defensa central gironina Laia Codina ha tornat al Futbol Club Barcelona després de jugar cedida durant una temporada al Milan. Formada a les categories inferiors blaugranes, va convertir-se en jugadora del primer equip l’any 2019. El 2021 guanyaria l’històric triplet amb la resta de companyes i Codina va esdevenir especialment icònica per portar una ampolla de ratafia a la celebració de la UEFA Women’s Champions League. Tanmateix, el curs 2020-2021 només va disputar quinze partits com a blaugrana, així que el club va decidir cedir-la perquè agafés rodatge. Al Milan ha tingut molt més protagonisme i el Barça ha considerat que aquesta temporada d’experiència al futbol femení italià ha estat suficient per tornar a Catalunya i lluitar per una plaça a l’onze titular culer.
Laia Codina torna al Barça i analitza la seva situació
Codina ha aprofitat el seu retorn per concedir una entrevista al diari Ara en la qual analitza la seva situació actual. La central gironina destaca que la seva tasca al Milan ha estat més important que la que pugui tenir al Barça, ja que “teníem menys possessió i defensàvem més”. Això li ha servit per millorar les seves qualitats a la seva posició, però Codina deixa clar que el seu retorn no serà senzill, ja que la intensitat del conjunt culer és molt superior que la que ha viscut a Itàlia: “El que més em podria preocupar és agafar el ritme de pilota. El ritme al qual juga el Barça difícilment el trobaràs en altres equips”.
La gran diferència entre el futbol masculí i femení
Més enllà d’això, però, Codina ha parlat de molts altres aspectes relacionats amb ella mateixa i amb el futbol femení. Ha subratllat la importància de cuidar la salut mental i de tenir un psicòleg per “treure’t la pressió que tenim les jugadores ara que el futbol femení està creixent”. A més a més, també han destacat les seves declaracions sobre el vincle entre les futbolistes i l’afició, el qual considera que és “la gran diferència” amb l’esport masculí que no s’hauria de perdre: “A mi em sembla maco que les jugadores després del partit s’acostin als aficionats, independentment de si has fet un bon o un mal partit. Nosaltres també hem sigut aficionades i el que ens agradava era sentir la unió de l’equip amb l’afició. La pinya entre equip i afició diferencia el femení del masculí”.
