Mateu Lahoz ja prepara el seu adeu al futbol espanyol. Un pas al costat en el qual juga un paper fonamental l’Aràbia Saudita, destí exòtic on podria continuar el seu recorregut professional. Concretament, el polèmic i reconegut col·legiat valencià compta amb diverses opcions sobre la taula, però el trasllat a l’Orient Mitjà seria el seu pla ara com ara. Així ho detalla la informació publicada recentment per l’excol·legiat Andújar Oliver, que ha explicat l’oportunitat que té Lahoz per emprendre una exòtica aventura als seus 46 anys amb la possibilitat de convertir-se en president dels àrbitres del país asiàtic en cas de no ser renovat pel Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA).
Mateu i Del Cerro Grande pengen el xiulet
Mateu Lahoz i Del Cerro Grande es retiraran i deixaran vacants les seves respectives llicències com a àrbitres internacionals a finals de la present temporada. El CTA, amb Medina Cantalejo al capdavant, té clar el nom d’un dels professionals que promocionarà per agafar el seu testimoni en competicions UEFA i FIFA: Alberola Rojas. Per tant, la fi de les trajectòries del valencià i del madrileny obriran la porta de la internacionalitat al jove àrbitre de només 32 anys.
L’àrbitre que més cobra
Des de l’1 de setembre de 2020 els àrbitres espanyols són considerats com a professionals. Aquesta es tracta d’una llarga reivindicació que va venir acompanyada d’un increment de sou important; el més alt d’Europa. I parlant concretament sobre Mateu Lahoz, aquest es tracta del col·legiat que més diners ha guanyat el passat 2022, amb una xifra que ha rondat els 335.000 €, inclòs el Mundial.
Crida l’atenció que el col·legiat de la Premier League anglesa, competició que va realment per davant quant a estabilitat financera, cobri menys que el de la Lliga. De fet, a Anglaterra el sou mensual és d’uns 8.500 €, pels 2.200 € per partit que dirigeixen. De mitjana, el salari anual és d’uns 110.000 €, tot i que alguns ho superen amb escreix fins a superar els 200.000 € per la seva condició d’estrella’. Així doncs, els millors cobren més pels drets d’imatge i pel simple fet de ser reconeguts internacionalment.
